Allò que sols existeix, petit o immens, en el poema.
Tu voldries saber de què forma part, d'on prové, per quant de temps.
Hi ha una forma de l'ensurt a la pràctica sorpresiva de cada instant o situació.
Allò que és amb nosaltres, de sobte, voldria desaparèixer.
Allò que puja i alhora cau, gairebé per sempre, sense més precisió ni càlcul.
Hi ha el dia quan entra, trencadís, dins la fosca que s'allargarà.
Submergiré el poema malament a la banyera de paper. Restaré sol amb les vocals i amb les consonants.
Hi ha allò que sols existeix dins i fora, sense forces, blanc i buit, amb vocació de no aparèixer ni de deixar-se veure.
BRG (Túnel, subterrani i forat)
 |
| Fotografia : BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada