dilluns, 27 de febrer de 2017

Notes de dietari (77)

L'home blanc va descalç
o amb sabates pintades
per un artista mort.
No el veieu. com camina?
L'home blanc s'ha acabat
i ara mana un espectre
que ni és ell ni s'hi assembla.

                               BRG
                               27-II-2017


El hombre blanco, Lyonel Feininger
Lyonel Feininger (L'home blanc, 1907)

Malcolm de Chazal (58)

58
La Nature
Ignore
Le déjà vu.

           Malcolm de Chazal

58
La Natura
ignora
el que ja ha vist.

            M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Paul de Limbourg (Très riches Heures, 1410?)
Calendari de febrer

Kurt Schwitters

Kurt Schwitters
recitant
Ursonate
amb accent implacable
de silenci millorat a cada
estona
que
passàs.

diumenge, 26 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (57)

57
L'espace
A
Pour seule clé
Le regard.

          Malcolm de Chazal

57
L'espai

com a única clau
la mirada.

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Cristóbal Toral (La Gran Avinguda, 1994, obra inacabada)

dissabte, 25 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (56)

56
Les traîtres
Ne se méfient
Jamais
Des tournants.

            Malcolm de Chazal

56
Els traïdors
no se'n refien
mai
dels revolts.

                  M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Giotto (La traïció de Judes)

divendres, 24 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (55)

55
La pierre
En bottins
Marchait
Dans
Les bornes
De la route.

          Malcolm de Chazal

55
La pedra
amb botines
caminava
pels
guardacantons
de la carretera.

                M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Jasper Johns (Sense títol, 1978(

Malcolm de Chazal (54)

54
L'horizon
Ne fait
Jamais
Un pas
De trop.

           Malcolm de Chazal

54
L'horitzó
no fa
mai
una passa
de més.

            M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Preview
Fotografia : Luigi Ghirri (1943-1992)

dijous, 23 de febrer de 2017

Subratllats (64)

El real suporta el fantasma, el fantasma protegeix el real.

                                                    Jacques Lacan
                                       Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi
                                       Traducció : Antoni Vicens

Peter Cain (Mustang, 1992-94)

Malcolm de Chazal (53)

53
Tout objet
Qui tombe
Se signe.

           Malcolm de Chazal

53
Qualsevol cosa
que cau
se senya.

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

Malcolm de Chazal (52)

52
L'eau
Baissa
Sa jupe
Comme
La rame
Passait.

         Malcolm de Chazal

52
L'aigua
va abaixar-se
les faldilles
quan
el rem
passava.

               M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de Pere Salinas.
Robert Motherwell (La consagració de la primavera de Stravinski, 1979)

Notes de dietari (76)

PRELUDI

Només probable
l'oblit quan el recordes
si escrius silenci.

                    BRG, 23-II-2017

Peter Cain (1959-1997)
[Preludi#3, 1990]

Subratllats (63)

Almendros en flor.
Cielo azul.
¡Qué lindo traje mi amor!

                      Max Aub
                      Poemas cotidianos, 1925

Ametllers florits.
Cel blau.
Quin vestit polit el meu amor!

                       M.A.
(Versió catalana : BRG)

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

dimecres, 22 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (51)

51
Si les fleurs
Ne nous
Voyaient
Nous
Ne les verrions
Pas.

         Malcolm de Chazal

51
Si les flors
no ens
veiessin
nosaltres
no les veuríem
pas.

         M.d.Ch,
(Versió catalana : BRG)

Cristóbal Total (L'aduana, 1972)

dimarts, 21 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (50)

50
Tous les animaux
Sourient
Quand
Ils boivent.

                 Malcolm de Chazal

50
Tots els animals
somriuen
quan
beuen.

               M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de la cascade 1910 douanier rousseau
Henri Rousseau, dit Le Douanier

Malcolm de Chazal (48)

48
Il faisait
Chaud.
La pluie
Laissa
Tomber
Son pantalon.

            Malcolm de Chazal

48
Feia
calor.
La pluja
va deixar
caure
els seus pantalons.

                 M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de malèvitx composició amb mona lisa 1914
Fernand Léger (Mona Lisa amb claus, 1930)

dilluns, 20 de febrer de 2017

Subratllats (62)

El símptoma és abans que res el mutisme en el subjecte que se suposa que parla. Si parla, ja és guarit del seu mutisme, evidentment. Però això no ens diu gens per qué va començar a parlar. 

                                       Jacques Lacan                                     
                                       Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi
                                       Traducció d'Antoni Vicens

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

diumenge, 19 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (49)

49
La hanche
Est
Le verbe
De la conversations
Des robes.

              Malcolm de Chazal

49
El maluc
és
el verb
de la conversa
dels vestits.

                   M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

C W Eckersberg 1841 - Kvinde foran et spejl.jpg
Chrostoffer Wilhelm Eckersberg
(Kvinde foran et spejl, Dona davant del mrall, 1841)

Malcolm de Chazal (45)

45
L'arc-en-ciel
Est
Une montre
Sans remontoir.

                   Malcolm de Chazal

45
L'arc de Sant Martí
és
un rellotge
sense corona.

                   M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Marcel Duchamp (La mariée mise à nue par ses célibataires, même,
La casada despullada pels seus fadrins mateixos,1915-1923)

Malcolm de Chazal (44)

44
Le feu
Retarde
Ou avance.
La lumière
Est
Toujours
À temps.

           Malcolm de Chazal

44
El foc
s'endarrereix
o avança.
La llum
és
sempre
puntual.

             M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Suprematisme. 1917
Kazimir Malèvitx

dissabte, 18 de febrer de 2017

Subratllats (61)

Arte es creación, no reproducción. El arte no es vida, sino muerte que produce vida. Reproducción es vida que produce vida, no necesita más que artesanos.

                                                                Max Aub
                                                                Cuaderno verde de Jusep Torres Campalans

Vicente Rojo, 'Negación 801, 1974, óleo sobre lienzo, 80 x 80 cm. México / arte, pintura, mexican art, latin art:
Vicente Rojo (Negació 801, 1974)

divendres, 17 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (43)

43
La rosée
C'est l'eau
Qui est devenue
Vase.

            Malcolm de Chazal

43
La rosada
és l'aigua
que s'ha tornat
got.

           M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Francisco de Goya y Lucientes (Miren que grabes!, 1797-1799)

Malcolm de Chazal (46)

46
S'habiller
Pour les femmes
Est
Leur meilleure
Manière
De parler.

              Malcolm de Chazal

46
Vestir-se
per a les dones
és
la millor
manera
de parlar.

               M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de José Luis Márquez.

Malcolm de Chazal (47)

47
Les bras
Se meuvent
En tourne-vis.
Le parfait
Marteau
Est
Le pied.

           Malcolm de Chazal

47
Els braços
es mouen
com un tornavís.
El perfecte
martell
és
el peu.

          M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

Malcolm de Chazal (41)

41
Le bleu
Pâlit
De bonheur
C'était
Le printemps.

           Malcolm de Chazal

41
El blau
va empal·lidir
de felicitat
era
la primavera.

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Enterrement de Casagemas, 1901, Pablo Picasso
Pablo Picasso (Enterrament de Casagemas, 1901)

dijous, 16 de febrer de 2017

Philippe Jaccottet (39)

NOTES POUR LE PETIT JOUR

Des femmes crient dans la poussière.
Car chanter, comment chanterait-on sous ces pierres friables?
La ville avec ses bruits, ses grottes, sa clarté, n'est qu'un des noms pour ces grands empires de sable dont le dernier commerce est d'ombre et de lumière.
Mais toujours, sur ces gouffres d'eau, luit l'éphémère...
Et c'est la chose que je voudrais maintenant
pouvoir dire, comme si, malgré les apparences,
il m'importait qu'elle fût dite, négligeant
toute beauté et toute gloire : qui avance
dans la poussière n'a que son souffle pour tout bien,
pour toute force qu'un langage peu certain.
Toiles, bois, pierres humides, pays poursuivi par l'eau, comme la femme nocturne, la beauté pluvieuse et chaude.
Forêt marine à l'aurore, touffue et trempée de vent, j'entre et je suffoque en toi.
Paresseuse comme l'huile, mais l'huile devient lueur, brûle, murmure, jubile dans la veilleuse en sueur.
Où serez-vous quand agira la mo
lune aussi belle qu'un soleil
qui rouliez vers le bois marin,
oiseaux levés tous ensemble,
beaux ouvriers de l'aurore?
Et toi, où seras-tu qu'ils éveillaient à peine,
à nulle chose de ce monde comparable'
sinon précisément à cette clarté grandissante,
où seras-tu, petit jour?
Pas seulement alors, mais déjà maintenant vous n'êtes plus que cette voix trop faible, que ces paroles toujours vagues.
O l'étincelant amour !
Il n'est bientôt plus que l'appel
que se lancent les séparés.
(Ainsi toute réalité
dans le cœur où la mort s'affaire
devient cri, murmure ou larme.)
Alouette, étoile en plein jour, avant qu'il ne soit trop tard, avant que j'en aie fini avec ces choses très claires, puissiez-vous me conduire encore jusqu'au seuil d'une telle
nuit.
                                                  Philippe Jaccottet

NOTES PER A TRENC D'ALBA
Dones que criden dins la polseguera.
Ja que cantar, com es cantaria sota aquestes pedres friables?
La ciutat amb els seus brogits, les seves balmes, la seva claredat, no és més que un dels noms per a aquests grans imperis d'arena, el darrer comerç dels quals és de llum i de fosca. 
Però sempre, sobre aquests avencs d'aigua, hi lluu l'efímer...
I és la cosa que jo voldria ara
de poder dir, com si, malgrat les aparences,
m'hagués importat que fos dita, negligent
tota bellesa i tota glòria : qui avança
dins la polseguera no té més que el seu bufec com a tot bé,
com a tota força amb un lenguatge poc cert.
Teles, fustes, pedres humides, país perseguit per l'aigua, com la dona nocturna, la bellesa plujosa i calenta.
Boscada marina a l'aurora, atapeïda i amarada de vent, hi entro i en tu em sufoco.
Peresosa com l'oli, però l'oli esdevé lluor, abrusa, murmura, jubilat en la vellesa suadora.
On seràs quan actuï el modus operandi
de la lluna tan bella com un sol
traginer cap al bosc marí,
ocells enlairats tots ensems,
bells obrers de l'aurora?
I tu, on seràs tu, a qui a penes despertaven,
a cap cosa d'aquest món camparable, 
si no és precisament a aquesta claredat creixent,
on seràs tu, trenc d'alba?
No tan sols llavors, sinó ja ara tu només ets aquesta veu massa feble,
aquestes paraules sempre vagues.
Oh el resplendent amor!
De seguida no és més que la crida
que es llencen els separats.
(Per això tota realitat,
al cor on la mort s'hi afanya,
n'esdevé crit, murmuri o llàgrima.)
Terrerola, estrella en ple dia, abans que no sigui massa tard, abans no hagi acabat amb aquestes coses molt clares, puguessis tu dur-me encara fins al llindar d'una semblant nit.
                                                                 Ph.J.
                                           (Versió catalana : BRG)
Resultat d'imatges de terrerola
Terrerola vulgar
Fotografia : SIOC (Servidor d'informació ornitològica de Catalunya)



Malcolm de Chazal (42)

42
Le fil
Est
Une ligne
De rupture.

              Malcolm de Chazal

42
El fil
és
una línia
de ruptura.

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

dimecres, 15 de febrer de 2017

Subratllats (60)

El valor moral d'un paisatge corcerneix tot el que no és purament físic del paisatge, és a dir, tot el que correspon a la producció de l'esperit subjectiu o, el que és el mateix, allò que la consciència fa del paisatge : les maneres en què la consciència s'entreté amb el paisatge. 

                                                              Antoni Marí (El conflicte de les aparences)

Resultat d'imatges de caspar david
Caspar David Friedrich (Dona tatant a la finestra, 1822 ; la model va ser la dona de l'artista, Caroline Bommer)

dimarts, 14 de febrer de 2017

Subratllats (59)

  L'experiència del paisatge és pròpia i singular ja que ningú no té la mateixa experiència del mateix paisatge, ja que depèn de les facultats de l'espectador, i ni tan sols el mateix espectador experimentarà, en altres circumstàncies i en el mateix paisatge, la mateixa experiència de la vegada anterior. En cada experiència paisatgista una cosa nova passa, alguna cosa la presència de la qual no remet a cap altra, sinó que genera noves associacions entre les facultats que participen en l'experiència.
  El paisatge és també reproducció i ampliació de multitud de representacions d'ordres diversos que permeten al subjecte perceptor de reconèixer-les en ell encara que mai no hagi vist el paisatge, D'una banda es tracta de representacions conscients i explícites: és el cas de quan reconeixem un lloc que hem vist anteriorment en una imatge. No obstant això, la majoria de les vegades es tracta de representacions inconscients. El paisatge convoca i activa simultàniament la memòria de totes les nostres experiències anteriors, no únicament les de la nostra existència individual, sinó també aquelles, indirectes, que ens han estat inculcades per la nostra cultura i que formen part de la  nostra herència antropològica. 
  Aquest aliatge de les diverses dimensions que conflueixen en la unitat del paisatge és la que li ofereix el caràcter simbòlic que permet considerar-lo com el que és, naturalesa, i el que representa, el símbol. De tal manera que el paisatge revela allò simbòlic, però també allò ecològic.

                                                                               Antoni Marí
                                                                               El conflicte de les aparences

Fotografia : BRG


diumenge, 12 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (40)

40
Le
Fourre-tout
Est
Le vide
C'est
Le corps
Du desordre.

               Malcolm de Chazal

40
La
cambra dels mals endreços
és
el buit
és
el cos
del desordre.

                   M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de cambra dels mals endreços

Malcolm de Chazal (39)

39
La bouche
Mangeait
À
Califourchon.

              Malcolm de Chazal

39
La boca
menjava
cama ací
cama allà.

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Imatge relacionada
El cambrer sempre truca dues vegades, 1981

Malcolm de Chazal (38)

38
L'amer
Ne
Dégobille
Que
Quand
Il
Est
Seul.

           Malcolm de Chazal

38
L'amargant
no
perboca
més
que
quan
està
sol.

            M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Anna Llimós ("Bicicleta", graffit sobre impressió giclée)

Malcolm de Chazal (37)

37
Son regard
Sourceait.

          Malcolm de Chazal

37
La seva mirada
aiguaneixia.

             M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

Malcolm de Chazal (36)

36
Les ossuaires
Sont
Des tombolas.

                 Malcolm de Chazal

36
Les osseres
són
tómboles,

              M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de TÓMBOLA
Fotografia : PorAzar.com

dissabte, 11 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (35)

35
La pâquerette
Est
La plus belle
De toutes
Les lingères.

            Malcolm de Chazal

35
La margarida
és
la més bella
de totes
les cosidores.

                 M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de margaux hemingway
Fotografia : Helmut Newton (Margaux Hemingway)

Notes de dietari (76)

Hi havia una ombra que desapareix,
de sobte, per alguna rara causa
que, és evident, no ens interessa gens
saber-la ni coneixe'n el destí.
Abans no és ara. L'ombra són les ombres.
Si tot desapareix, per què m'estim les ombres?
Parlar en plural o en singular, què importa?
Vivim d'entendre les paraules retratades
a partir de la nostra solitud germana.
Les ombres no érem mai nosaltres sense els altres.
Ha estat la vida una continuació
d'allò que arriba des d'una fondària
que finalment també desapareix
i torna a començar des del principi.
                                          BRG, 11-II-2017

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

Philippe Jaccottet (38)


PAUSE AU CHATEAU CLOAQUE

Le passé retarderait l'éclosion du présent si nos souvenirs érodés n'y sommeillaient sans cesse. Nous nous retournons sur l'un tandis que l'autre marque un élan
avant de se jeter sur nous.
De la ceinture de tisons au reposoir des morves. Du rêve gris au commerce avec rien. Course. Premier col : argile effritée.
La terre, est-ce quelque chose ou quelqu'un? Rien n'accourt lorsqu'appel le la question, sinon une large barre, un opaque anneau, et quelque serveuse d'approches.
Pour l'ère qui s'ouvre : « A la fin était le poison. Rien ne pouvait s'obtenir sans lui. Pas le moindre viatique humain. Pas la plus palpable récolte. » Ainsi fulmine
la terre glauque.
Contre l'épaisseur diffuse d'un somnambulisme empoisonné, la répugnance de l'esprit serait fuite chiffrée, serait, plus tard, révolte?
Jeunesse des dupes, girolle de la nuit.
Eteindre le tumulte, sans un porte-respect, comme se desserre à l'aube l'arc-en-ciel de la lune.
Nous ne jalousons pas les dieux, nous ne les servons pas, ne les craignons pas, mais au péril de notre vie nous attestons leur existence multiple, et nous nous émouvons d'être de
leur élevage aventureux lorsque cesse leur souvenir.
Le vin de la liberté aigrit vite s'il n'est, à demi bu, rejeté au cep.
                                                           Philippe Jaccottet

PAUSA AL CASTELL CLAVEGUERA
El passat retardaria l'eclosió del present si els nostres records erosionats no hi dormissin
sense parar. Nosaltres regressem sobre l'un mentre l'altre determina un impuls abans
de llençar-se'ns a sobre.
De la faixa de tions al descansador dels mocs. Del somni gris al comerç amb no res.
Cursa. Primer coll: argila esmicolada.
La terra, és alguna cosa o és algú? No se'ns acut res mentre s'apel·la a la qüestió,
si no és una barra llarga, una anella opaca, i alguna servidora de proximitats.
Per a l'era que s'enceta : "A la fi era la metzina. Res no podia obtenir-se sense ella.
Ni el més mínim viàtic humà. Tampoc la més palpable recol·lecció."
Així és com fulmina la terra glauca.
Contra l'espessor difusa d'un somnambulisme emmetzinat, la repugnància de l'esperit
seria fugida xifrada, seria, més tard, revolta?
Joventut dels ingenus, gírgola de la nit.
Sufocar el tumult, sense una arma defensiva, com es descenyeix
a l'alba l'arc de Sant Martí de la lluna.
No tenim gelosia dels déus, no en som els servidors, no els tenim por,
però quan és en perill la nostra vida, fem atestat de la múltiple existència d'ells,
i ens commou ser-ne cria aventurera d'ells quan en cessa el record.
El vi de la llibertat torna agre si, a mig beure'l, no el tornem a tirar al cep.
                                                                                    Ph.J.
                                                      (Versió catalana : BRG)
Fotografia : François Gragnon (Alfred Hitchcock, 1963)

divendres, 10 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (34)

34
Elle
Avait
Le sexe
Dans ses yeux
En précipice.

               Malcolm de Chazal

34
Ella
tenia
el sexe
dins dels seus ulls
en timba.

                M.d.Ch.
(Versió catalana: BRG)

Imatge relacionada
Fotografia: Anton Corbijn

Robert Desnos (3)

LE DERNIER POÈME
J'ai rêvé tellement fort de toi,
J'ai tellement marché, tellement parlé,
Tellement aimé ton ombre,
Qu'il ne me reste plus rien de toi,
Il me reste d'être l'ombre parmi les ombres
D'être cent fois plus ombre que l'ombre
D'être l'ombre qui viendra et reviendra
dans ta vie ensoleillée.
                                Robert Desnos

L'ÚLTIM POEMA

De tal manera he somiat en tu,
de tal manera he caminat, de tal manera he parlat,
de tal manera he estimat la teva ombra,
que de tu no me'n queda res,
me'n queda ser l'ombra enmig de les ombres,
ser cent vegades més ombra que l'ombra,
ser l'ombra que vindrà i tornarà
a la teva vida assolellada.

                                     R.D.
                      (Versió catalana : BRG)

LE DERNIER POÈME

J'ai tant rêvé de toi,
tant marché, parlé, couché avec ton fantôme
qu'il ne me reste plus peut-être,
et pourtant, qu'à être fantôme parmi les fantômes
et plus ombre cent fois que l'ombre
qui se promène et se promènera allégrement
sur le cadran solaire de ta vie.

                               Robert Desnos

L'ÚLTIM POEMA (VARIACIÓ)

He somiat tant en tu,
tant he caminat, parlat, dormit amb la teva fantasma,
que no em queda tal volta res altre
que, per tant, ser fantasma enmig de les fantasmes,
i ser més ombra cent vegades que l'ombra
que passeja i passejarà alegrement
pel rellotge de sol de la teva vida.

                                      R.D.
                            (Versió catalana : BRG)

LAST POEM
Terezina Concentration Camp, May 1945

I've dreamed of you so much,
walked, talked and lain with your phantom so much,
that there is nothing left for me now but to become a phantom
among phantoms, a shadow a hundred times
more shadowy than the one which moves,
and will go on moving,
devotedly
across the bright sundial of your life.


                   (Translated by Prestidigitweeze)

Resultat d'imatges de youki desnos



Resultat d'imatges de youki desnos
Louci "Youki" Badoul i Robert Desnos

dijous, 9 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (33)

33
L'or
Est
Le métal
Aux plus larges
Épaules.

              Malcolm de Chazal

33
L'or
és
el metall
amb més llargues
espatlles.

                M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de sebastiao salgado
Fotografia : Sebastiao Salgado

dimecres, 8 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (32)


32
Le corps
Défit
Son dernier
Ourlet.

              Malcolm de Chazal

32
El cos
desafia
la seva última
vora.

                M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Hace un millón de años
Cartlell de la pel·lícula "Fa un milió d'anys", (1966)

Malcolm de Chazal (31)

31
L'air
N'a pas
De
Cartouches
De dinamite.

              Malcolm de Chazal

31
L'aire
no

cartutxos
de dinamita.

                   M.d.Ch.
Versió catalana : BRG

dynamite_clock
Fotografia : dynamitehot.wordpress.com

dimarts, 7 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (30)

30
L'oeuf
Est
Tout
En mentons.

           Malcolm de Chazal

30
L'ou
és
tot
ell mentons.

               M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de Ous egipcis museu arqueològic d'eivissa
Ou d'estruç decorat
Necròpolis de Puig des Molins (Eivissa)

dilluns, 6 de febrer de 2017

Malcolm de Chazal (29)

29
L'eau
Dans le vase
Ne dépasse
Pas
La hauteur
De ses reins.

            Malcolm de Chazal

29
L'aigua
dins la gerra
no ultrapassa
pas
l'alçària
dels seus ronyons.

                    M.d.Ch.
(Versió catalana : BRG)

Resultat d'imatges de Balthus
Balthus [Balthasar Klossowski] (Natura morta, 1937)

Philippe Jaccottet (37)

PENSÉES SOUS LES NUAGES


Je ne crois pas décidément que nous ferons ce voyage
à travers tous ces ciels qui seraient de plus en plus clairs,
emportés au défi de toutes les lois de l'ombre.
Je nous vois mal en aigles invisibles, à jamais tournoyant autour de cimes invisibles elles aussi par excès de lumière...
(À ramasser les tessons du temps, on ne fait pas l'éternité.
Le dos se voûte seulement comme aux glaneuses.
On ne voit plus que les labours massifs et les traces de la charrue à travers notre tombe patiente.)

Il est vrai qu'on aura peu vu le soleil tous ces jours,
espérer sous tant de nuages est moins facile,
le socle des montagnes fume de trop de brouillard...
(Il faut pourtant que nous n'ayons guère de force
pour lâcher prise faute d'un peu de soleil
et ne pouvoir porter sur les épaules, quelques heures,
un fagot de nuages...
Il faut que nous soyons restés bien naïfs
pour nous croire sauvés par le bleu du ciel
ou châtiés par l'orage et par la nuit.)

Mais où donc pensiez-vous aller encore, avec ces pieds usés ?
Rien que tourner le coin de la maison, ou franchir, de nouveau, quelle frontière ?
(L'enfant rêve d'aller de l'autre côté des montagnes, le voyageur le fait parfois, et son haleine là-haut devient visible, comme on dit que l'âme des morts...
On se demande quelle image il voit passer dans le miroir des neiges, luire quelle flamme, et s'il trouve une porte entrouverte derrière.
On imagine que, dans ces lointains, cela se peut : une bougie brûlant dans un miroir, une main de femme proche, une embrasure...)
Mais vous ici, tels que je vous retrouve,
vous n'aurez plus la force de boire dans ces flûtes de
cristal, nous serez sourds aux cloches de ces hautes tours, aveugles à ces phares qui tournent selon le soleil, piètres navigateurs pour une aussi étroite passe...
On vous voit mieux dans les crevasses des labours, suant une sueur de mort, plutôt sombres qu'emportés vers ces derniers cygnes fiers...

Je ne crois pas décidément que nous ferons encore
ce voyage, ni que nous échapperons au merlin sombre une fois que les ailes du regard ne battront plus.
Des passants.
On ne nous reverra pas sur ces routes, pas plus que nous n'avons revu nos morts ou seulement leur ombre...
Leur corps est cendre, cendre leur ombre et leur souvenir ; la cendre même, un vent sans nom et sans visage la disperse et ce vent même, quoi l'efface ?
Néanmoins, en passant, nous aurons encore entendu
ces cris d'oiseaux sous les nuages
dans le silence d'un midi d'octobre vide,
ces cris épars, à la fois près et comme très loin
(ils sont rares, parce que le froid
s'avance telle une ombre derrière la charrue des pluies),
ils mesurent l'espace...
El moi qui passe au-dessous d'eux, il me semble qu'ils ont parlé, non pas questionné, appelé,
niais répondu.
Sous les nuages bas d'octobre.
Et déjà c'est un autre jour, je suis ailleurs, déjà ils disent autre chose ou ils se taisent, je passe, je m'étonne, et je ne peux en dire plus.
                                                          Philippe Jaccottet

PENSAMENTS SOTA ELS NÚVOLS
_
Decididament crec que no farem aquest viatge
a través de tots aquests cels que serien cada volta més clars,
enduts cap al repte de totes les lleis de la fosca.
Malament us veig com a àguiles invisibles, per sempre giravoltant a l'entorn de cims
invisibles, també elles per excés de lluminària...
(Arreplegant-ne els bocins del temps no es fa l'eternitat.
L'esquena s'encorba només espigolant.
Sols veiem les feines pesades i les marques de l'arada a través de la nostra tomba pacient.)
_
És de debò que haurem vist poc el solell tots aquests dies,
esperar sota tants de núvols és menys fàcil,
el sòcol de les muntanyes fumeja de tanta calitja...
(Tanmateix, cal que no tinguem gens de força
per tal d'amollar la important manca d'un poc de solell
i no poder dur sobre les espatlles, algunes hores,
un feix de núvols...
Cal haver-nos tornat ben ingenus
per a creure'ns salvats pel blau del cel
o castigats per la tempesta i per la nit.)
_
Però on, doncs, penseu d'anar-hi encara, amb aquests peus afeblits?
Res més que girar el cantó de la casa, o franquejar, de nou, quina frontera?
(L'infant somia d'anar a l'altre costat de les muntanyes, el viatger a vegades ho fa, 
i el seu alè allà dalt esdevé visible, com se'n diu de l'ànima dels morts...
Ens demanem quina imatge veu passar pel mirall de les neus, quina flama lluïr-ne, 
i si troba una porta empesa al darrere.
Imaginem que en aquestes llunyanies això s'hi pot: una espelma creuant dins un mirall, 
una mà de dona propera, una obertura...)
Però vosaltres aquí, tal com torno a trobar-vos, 
ja no tindreu la força de beure amb aquestes flautes de
cristall, no sentireu les campanes d'aquestes altes torres, no veureu aquests fars que giren
segons el solell, pobres navegants tristos per a un també estret canalís...
Se us veu millor a les llivanyes de les feines, suant una suor de mort, més aviat ombrívols que forçats a seguir aquests últims cignes arrogants...
_
Decididament crec que encara no farem
aquest viatge, i que no escaparem del bastó fosc un cop les ales de l'esguard no batin més.
Transeünts.
No se'ns tornarà a veure per aquests camins, no més que com nosaltres no hem revist els nostres morts o tan sols l'ombra que feien...
Cossos d'ells que són cendra, cendra fosca i record d'ells; la mateixa cendra, un vent sense nom i sense rostre, la dispersa, i a aquest mateix vent, qui l'esborra?
Tanmateix, passant, encara haurem sentit
aquests crits d'ocells sota els núvols,
dins el silenci d'un migdia d'octubre buit,
aquests crits dispersos, a la vegada propers i com molt lluny
(són estranys, perquè el fred
avança com una ombra rere la llaura de les pluges),
ells mesuren l'espai...
I jo que els passo per davall, me sembla que han parlat, no pas preguntat,
anomenat,
ximple contestació.
Sota els núvols baixos d'octubre.
I ja és un altre dia, sóc en un altre lloc, ja diuen una altra cosa o callen,
jo passo, em sorprenc, i ja no puc dir-ne res més.
                                                               Ph.J.
                                           (Versió catalana : BRG)
foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG