dissabte, 7 de gener del 2017

Philippe Jaccottet (7)

EFFACEMENT DU PEUPLIER

L'ouragan dégarnit les bois.
J'endors, moi, la foudre aux yeux tendres
Laissez le grand vent où je tremble
S'unir à la terre où je croîs.
Son souffle affile ma vigie.
Qu'il est trouble le creux du leurre
De la source aux couches salies !
Une clé sera ma demeure,
Feinte d'un feu que le coeur certifie;
Et l'air qui la tint dans ses serres.
                           Philippe Jaccottet

RETRAÏMENT DEL POLLANCRE
L'huracà desguarneix els boscos.
Sóc jo qui endormisca el llamp dels ulls tendres
Deixeu el ventegar on jo tremolo
Que s'uneixi a la terra en la que hi crec.
La seva bufada esmola la meva vigia.
Quin trasbals el buit de l'enganyifa
De la font amb llits embrutats!
Una clau serà el meu estatge,
Fingiment d'un foc que el cor certifica;
I l'aire que el tenyeix dins les seves urpes.
                                             Ph.J.
                              (Versió catalana: BRG)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada