Escriure com a substitució, de què?
Inventar el no res des d'una entesa
amb els records. I que la bondat secreta,
de qui la va abandonar per morta,
per mal ferida a un costat que és oblit-
a la memòria trencada a posta, m'estic
referint-, hi sigui on encara la podrem
trobar, però molt més desfeta encara.
Hi havia l'espai desert d'allò que no sabem,
i potser tampoc no va desaparèixer
d'una manera fulminant o a penes
innocent. Tant de passat repetit, quan
arriba haurà de canviar, i ja n'era l'hora.
BRG
15-I-2017
 |
| Martin Baer (1894-1961) Peixateres a Eivissa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada