dijous, 5 de maig del 2016

M.Villangómez Llobet (4)

CANÇÓ DEL MOMENT ETERN

Com la flor blava, groga, blanca,
com la rosella el mes de maig:
així cabells, pit, galtes, braços,
a l'aire nou, extasiat.

Aquest aire lleu que us envolta
neix del meu clos, us ve a cercar.
És recent com la fulla verda,
sou noves com la meva mà,
com la meva veu que es desperta,
com un desig ric de cap any.

Això ja passava als vells boscos,
però ho acabem d'oblidar.
També jo sóc un bosc antic
on de sobte se sent un cant,
una cantadissa d'ocells,
entre l'aspror de l'ert brancam.

Això passarà dins mil segles;
jo ho sé, perquè sóc immortal.
Ara que us veig, els anys no moren.
Eterns ocells primaverals.
Sempre nous llavis, descloent-se,
i aquest desig renovellat.

La mort s'amaga rere l'aire,
enllà de l'aire i els seus camps.
Quan sobre el silenci s'escoltin
ocells... Si la rosella de maig...

                                    M.Villangómez Llobet

CANCIÓN DEL MOMENTO ETERNO

Como la flor azul, amarilla, blanca,
como la amapola el mes de mayo:
así cabellos, pecho, mejillas, brazos,
al aire nuevo, extasiado.

Este aire leve que os rodea
nace de mi recinto, os viene a buscar.
Es reciente como la hoja verde,
sois nuevas como mi mano,
como mi voz que se despierta,
como un deseo rico de ningún año.

Esto ya pasaba en los viejos bosques,
pero lo acabamos de olvidar.
También yo soy un bosque antiguo
donde de repente se oye un canto,
un canturreo de pájaros,
entre la aspereza del yerto ramaje.

Esto pasará dentro de mil siglos:
yo lo sé, porqué soy inmortal.
Ahora que os veo, los años no mueren.
Eternos pájaros primaverales.
Siempre nuevos labios, abriéndose,
y este deseo renovado.

La muerte se esconde tras el aire,
más allá del aire y sus campos.
Cuando sobre el silencio se oigan
pájaros... Si la amapola de mayo...

                                                 M.V.LL
                               (Versió castellana: BRG)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada