dimecres, 9 de març del 2016

Els avisos (1)

SOMNIS DE PLÀSTIC

Afiliats a folls projectes sense
ocell, d'estiu venem somnis de plàstic.

Antoni Vidal Ferrando (Racó de n'Aulet)

Hi ha el cel clavat i clar.
Però no l'he arribat
a tocar, de moment.
M'han fet de brac calent
i de multiplicat 
oblit, líquid com l'aigua.
Quan el sol ja no es veu,
de mi no puc partir-ne
fins que sóc infinit
com el somni a la flama.
No m'has vist? Saps qui sóc?
No m'endevines, mare?
És dissabte, ben cert,
i estic escoltant música
amb la finestra oberta
al carrer més terrible
d'aquesta nostra vida
feta amb pors solitàries.
La ciutat sembla l'ull
únic de Polifem
en el moment de perdre'l
per culpa d'una estaca
encesa i prou macabra.
Taciturn, no em mouré,
per ara, de la nit
constant, aquesta pàtria.

                                        BRG
                                        Els avisos 
                                        (Arola Editors, Tarragona, 2015)

Fotografia: Matic Zorman (World Press Photo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada