Quan salta l'ombra de la flor,
tu la reculls de ple al teu cos.
Et gires i te'm mostres nua,
però escabelles el silenci
i m'amagues el teu esguard
per a una altra ocasió nova,
que promets serà aviat, fas,
i jo teclejo l'escapada
a una memòria que és desig,
magreig, no et moguis gens!, t'estoves.
BRG
13-I-2016
 |
| Fotografia: Ferenc Berko (Bombai, 1942) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada