divendres, 22 de gener del 2016

Eugénio de Andrade (1)

A SÍLABA
Toda a manhã procurei uma sílaba.
É pouca coisa, é certo: uma vogal,
uma consoante, quase nada.
Mas faz-me falta. Só eu sei
a falta que me faz.
Por isso a procurava com obstinação.
Só ela me podia defender
do frio de janeiro, da estiagem
do verão. Uma sílaba.
Uma única sílaba.
A salvação.
                       Eugénio de Andrade

UNA SÍL·LABA
Tot el matí procurant per una síl·laba.
És poca cosa, és cert: una vocal,
una consonant, gairebé res.
Però em fa falta. Només jo sé
la falta que em fa.
Per això me la procurava amb obstinació.
Sols ella podia defendre'm
del fred de gener, de la sequera
de l'estiu. Una síl·laba.
Una única síl·laba.
La salvació.
                                  E.d.A.
                             (Versió catalana: BRG)

ra
Fotografia: Nadar (Autoretrat, 1909)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada