diumenge, 31 de gener de 2016

Guillaume Apollinaire (6)

J'observe le repos du dimanche
Et je loue la paresse

                                    Guillaume Apollinaire

Observo el repòs del diumenge
i lloo la peresa

Observo el reposo dominical
i alabo la pereza



Notes de dietari (46)

Diumenge tendre.
Gener s'acaba.
Amb el teu cap
dins una gàbia,
la vida canta.

Domingo tierno.
Enero acaba.
Con tu cabeza
en una jaula,
la vida canta.

                     BRG
                     31-I-2016

© Beth Conklin

dissabte, 30 de gener de 2016

Antonio Colinas (3)

La luz respira en los pulmones negros
que al respirar se niegan a morir,
pues espiran lo blanco de la luz de otra vida.

                         Antonio Colinas

La llum respira als pulmons negres
que en respirar es neguen a morir,
doncs espiren el blanc de la llum d'una altra vida.

Fotografia: BRG

divendres, 29 de gener de 2016

Subratllats (19)

  L'endemà al matí li feia mal el cap, les orelles li brunzien i notava un malestar per tot el cos. No s'avergonyia en recordar la seva feblesa del dia abans. Havia estat un covard, fins i tot la lluna li feia por, havia expressat sentiments i idees que abans ni sospitava que pugués tenir. Per exemple, la idea de la insatisfacció que devia tenir la gent insignificant que filosofava. Però ara sí que ja tot era igual.
  No menjava, no bevia, jeia immòbil i en silenci.
  "Tant me fa tot -pensava quan li feien preguntes-. No contestaré... Tant me fa tot."

                                                                                     Anton P.Txékhov
                                                                                     El pavelló número 6
                                                 Traducció de Maria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente

anton chekhov
Anton P.Txékhov
Fotografia: Bettmann/Corbis

Subratllats (18)

     -És una cosa terrible sentir que hom ha arribat al final de la seva experiència vital..., que ja no hi ha res de fonamentalment nou en perspectiva. Cal resignar-se a esperar més i més combinacions de la mateixa mena de coses... d'allò que ens ha sortit malament. Aleshores, doncs, iniciem el camí de la davallada i vivim una mena de vida pòstuma, amb la sang freda i el pols sense alterar. -Va prémer els meus dits sobre el batec lent del seu pols-. I al mateix temps aquest és justament el moment fruitós, quan una novella comprensió ens podria saltar al damunt des de darrere les bardisses i devorar-nos com si fos un lleó.
     Menuts sospirs, petits silencis: érem com dues persones drogades. Sense que ens mogués cap impuls sexual, havíem recaigut en el costum prehistòric d'una antiga intimitat.

                                                                                         Laurence Darrell
                                                                                         Tunc
                                                                                         Traducció de Manuel de Pedrolo

Fotografia: Alice Springs (Lawrence George Durrell, 1984)

dimecres, 27 de gener de 2016

Subratllats (17)

hac f. Nom de la lletra h H.

                                 Diccionari de la Llengua Catalana

El poeta Carles Hac. EFE/Archivo
Carles Hac Mor (1940-2016)
Fotografia: EFE/Arxiu

Guillem d'Efak (1)

La mort
és tan petita
que cap tota sencera
dins un pinyol d'oliva.
La vida és tan gran
que cap tota sencera
dins un gra de blat.

                        Guillem d'Efak

La muerte
es tan pequeña
que cabe toda entera
en un hueso de aceituna.
La vida es tan grande
que cabe toda entera
en un grano de trigo.

                           
Fotografia: Emmet Gowin (Carretera 360, Virgínia, 1964)
                 

dimarts, 26 de gener de 2016

Gabriel Ferrater (2)

Tenia també angoixes: se sentia
incerta si volia guanyar el cel
i córrer el risc que la posessin prop
d'Adam i d'Eva, els organitzadors.

                                   Gabriel Ferrater

Tenía también angustias: se sentía
poco cierta si quería ganar el cielo
y correr el riesgo de que la pusiesen cerca
de Adán y de Eva, los organizadores.

                                    G.F.
                              (Versión castellana: BRG)

Fotografia: David Hockney (Museu de la Prehistòria proper a Palm Springs, 1982)

Subratllats (16)

El hecho de que a una cosa se la llame divina no quiere decir que no sea racional.

                                                                          Rafael Sánchez Ferlosio

Louis Daguerre, Daguerreotypes 3, 1839

dissabte, 23 de gener de 2016

Francis Picabia (1)

Ensinistrador d'animals.
Fiscal general dels dissabtes.
Ajudant de la lentitud.
Fotògraf de la panxa plena.
Poeta de la paperera.
Llicenciat de vidre que talla.
Frare de la pluja al torrent.
Conducator eivissenc ebri.
Xofer, viceministre dòcil.
Cambrer del Chartreuse verd i groc.
Agrimensor amic de Franz Kafka.
Vell de la mar sense Ernest Hemingway.
Pessoa caçador de tigres.
Francis Picabia picador
de braus i suïcida en fals
al Caravansérail dels bòlids.

Francis Picabia: Ensinistrador d'animals, 1937

divendres, 22 de gener de 2016

Lawrence Ferlinghetti (5)

Read between the lines of human discourse.
                                       Lawrence Ferlinghetti

Llegiu entre línies el discurs humà.


Fotografia; Dennis Hopper (Jane Fonda amb arc i fletxa, Malibu, 1965)

Eugénio de Andrade (3)

CONSELHO
Sê paciente; espera
que a palavra amadureça
e se desprenda como um fruto
ao passar o vento que a mereça.
                                       Eugénio de Andrade

CONSELL

Sigues pacient; espera
que la paraula maduri
i es desprengui com un fruit
en passar el vent que la mereix.

                                             
CONSEJO

Sé paciente; espera
que la palabra madure
y se desprenda como una fruta
al pasar el viento que la merece.

                                                     E.d.A.
                               (Versions catalana i castellana: BRG)
                                       

Fotografia: Robert Mapplethorpe, William Burroughs, 1979

Eugénio de Andrade (2)

Passamos pelas coisas sem as ver,
gastos, como animais envelhecidos:

se alguém chama por nós não respondemos,
se alguém nos pede amor não estremecemos,

como frutos de sombra sem sabor,
vamos caindo ao chão, apodrecidos.

                                         Eugénio de Andrade

Passem per les coses sense veure-les,
despeses, com animals envellits:

si algú ens crida no responem,
si algú ens demana amor no ens estremim,

com fruites d'ombra sense gust,
ens anem caient a terra, podrits.

                                            E.d.A.
                                  (Versió catalana: BRG)


Fotografia: Sally Mann, Virginia #42, 2004

Eugénio de Andrade (1)

A SÍLABA
Toda a manhã procurei uma sílaba.
É pouca coisa, é certo: uma vogal,
uma consoante, quase nada.
Mas faz-me falta. Só eu sei
a falta que me faz.
Por isso a procurava com obstinação.
Só ela me podia defender
do frio de janeiro, da estiagem
do verão. Uma sílaba.
Uma única sílaba.
A salvação.
                       Eugénio de Andrade

UNA SÍL·LABA
Tot el matí procurant per una síl·laba.
És poca cosa, és cert: una vocal,
una consonant, gairebé res.
Però em fa falta. Només jo sé
la falta que em fa.
Per això me la procurava amb obstinació.
Sols ella podia defendre'm
del fred de gener, de la sequera
de l'estiu. Una síl·laba.
Una única síl·laba.
La salvació.
                                  E.d.A.
                             (Versió catalana: BRG)

ra
Fotografia: Nadar (Autoretrat, 1909)

dijous, 21 de gener de 2016

Lawrence Ferlinghetti (4)

Dance with wolves and count the stars, including the unseen.

                                                 Lawrence Ferlinghetti

Balla amb llops i compta les estrelles, incloses les que no es veuen.

Baila con lobos y cuenta las estrellas, incluyendo las que no se ven.

Fotografia: Hiroshi Sugimoto (Llops d'Alaska, 1994)

Notes de dietari (45)

Les aparences.
L'oblit portàtil dansa
quan més el penses.

                         BRG
                         21-I-2016

Fotografia: BRG

dimecres, 20 de gener de 2016

Lawrence Ferlinghetti (3)

Resist much, obey less.

                              Lawrence Ferlinghetti

Resistiu molt, obeïu menys.


Fotografia: BRG

Lawrence Ferlinghetti (2)

Secretly liberate any being you see in a cage.

                                   Lawrence Ferlinghetti  


Allibereu en secret qualsevol que veieu a una gàbia.

Liberen en secreto a quien sea que vean en una jaula.

Joseph Beuys
Infiltració homogènia per a piano de cua recobert de feltre.
Acció del 7 de juliol de 1966 a l'acadèmia de les belles arts de Düsseldorf
en interrompre un concert de Nam June Paik
introduint a l'escenari el piano de la fotografia
 i convidar d'aqueta manera els espectadors a escoltar el silenci.


Lawrence Ferlinghetti (1)


Invent a new language anyone can understand.
Climb the Statue of Liberty.
Reach for the unattainable.
Kiss the mirror and write what you see and hear.

                                  Lawrence Ferlinghetti


Inventau un nou llenguatge que tothom pugui entendre.
Escalau l'Estàtua de la Llibertat.
Assoliu l'inabastable.
Besau el mirall i escriviu sobre el que veis i sentiu.

Fotografia: LeRoy Grannis, Hermosa Beach Strand (No. 74), 1967

Robert Lee Frost (1)

Fire and ice 

Some say the world will end in fire;
Some say in ice.
From what I've tasted of desire
I hold with those who favor fire.
But if it had to perish twice,
I think I know enough of hate
To know that for destruction ice
Is also great
And would suffice.

                               Robert Lee Frost

Fuego y hielo

El mundo acabará, dicen, presa del fuego;
otros afirman que vencerá el hielo.
Por lo que yo sé acerca del deseo,
doy la razón a los que hablan de fuego.
Mas si el mundo tuviera que sucumbir dos veces,
pienso que sé bastante sobre el odio
para afirmar que la ruina sería
quizás tan grande,
y bastaría.

Versión de Agustí Bartra



Foc i gel

Alguns diuen que el món acabarà amb foc;
alguns diuen que amb gel.
Des que he assaborit el desig,
opino com els qui afavoreixen el foc.
Però si es pugués perir dues vegades,
penso que en sé bastant d'odi
com per a copsar que la destrucció per gel
és també enorme
i n'hi hauria prou.

Versió catalana: BRG


Hieronymus van Aecken Bosch "El Bosco" (1450-1516)
El Jardí de les Delícies

dimarts, 19 de gener de 2016

Notes de dietari (44)

La llum no deixa veure la claredat de la fosca, per ara. Se l'emporta massa lluny i no ens accepta mai a la miranda.

La luz no deja ver la claridad de la oscuridad, por ahora. Se la lleva demasiado lejos y no nos acepta nunca en la miranda.

                                                                         BRG
                                                                         19-I-2016

Fotografia: BRG

diumenge, 17 de gener de 2016

Notes de dietari (43)

El joc és l'ombra.
S'acosta a gran alçària
un dron: t'atrapa.

                              BRG
                              17-I-2016

El juego es sombra.
Se acerca a gran altura
un dron: te atrapa.

Fotografia: Tomas van Houtryve (World Press Photo)

dissabte, 16 de gener de 2016

Clarice Lispector (7)

A satisfação que nosso trabalho nos proporciona é sinal de que soubemos escolhê-lo.
                                           Clarice Lispector

La satisfacció que el nostre treball ens proporciona és senyal que sabem triar-lo.

La satisfacción que nuestro trabajo nos proporciona es señal de que sabemos escogerlo.


Fotografia: BRG



Blaise Cendrars (2)

Le Ventre de ma mère

C’est mon premier domicile 
Il était tout arrondi
Bien souvent je m’imagine
Ce que je pouvais bien être...

Les pieds sur ton cœur maman
Les genoux tout contre ton foie
Les mains crispées au canal
Qui aboutissait à ton ventre

Le dos tordu en spirale
Les oreilles pleines les yeux vides
Tout recroquevillé tendu
La tête presque hors de ton corps

Mon crâne à ton orifice
Je jouis de ta santé
De la chaleur de ton sang
Des étreintes de papa

Bien souvent un feu hybride
Electrisait mes ténèbres
Un choc au crâne me détendait
Et je ruais sur ton cœur

Le grand muscle de ton vagin
Se resserrait alors durement
Je me laissais douloureusement faire
Et tu m’inondais de ton sang

Mon front est encore bosselé
De ces bourrades de mon père
Pourquoi faut-il se laisser faire
Ainsi à moitié étranglé ?

Si j’avais pu ouvrir la bouche
Je t’aurais mordu
Si j’avais pu déjà parler
J’aurais dit :

Merde, je ne veux pas vivre.

                             Blaise Cendrars

El Ventre de la meva mare

És el meu primer domicili
Era del tot arrodonit
Ben sovint m'imagino
El bé que hi podia estar...

Els peus al teu cor mamà
Els genolls contra el teu fetge
Les mans amoïnades al canal
Que va a raure al teu ventre

El dors tort en espiral
Les orelles plenes els ulls buits
Tot recargolat concentrat
El cap quasi fora del teu cos

El meu crani al teu orifici
Gaudeixo de la teva salut
De l'escalfor de la teva sang
De les abraçades de papà

Prou sovint un foc híbrid
Electritzava les meves tenebres
Un xoc al crani m'afluixava
I jo tirava guitzes al teu cor

El gran múscul de la teva vagina
Es desava aleshores amb duresa
Jo em deixava dolorosament fer
I tu m'inundaves de la teva sang

El meu front és encara abonyegat
D'aquestes patacades del meu pare
Per què cal deixar-se fer
Així a mitges escanyat?

Si hagués pogut obrir la boca
T'hauria mossegat
Si hagués pogut ja parlar
Hauria dit:

Merda, no vull pas viure.
                                        B.C
                                    (Versió catalana: BRG)

Fotografia: Bruce Davidson (Carrer 100 Est, Nova York, 1966/1968)
.

Clarice Lispector (6)

Sou composta por urgências: 
minhas alegrias são intensas; 
minhas tristezas, absolutas. 
Entupo-me de ausências,
Esvazio-me de excessos. 
Eu não caibo no estreito, 
eu só vivo nos extremos.

Pouco não me serve, 
médio não me satisfaz,
metades nunca foram meu forte! 

Todos os grandes e pequenos momentos,
feitos com amor e com carinho,
são pra mim recordações eternas.
Palavras até me conquistam temporariamente...
Mas atitudes me perdem ou me ganham para sempre.

Suponho que me entender 
não é uma questão de inteligência 
e sim de sentir, 
de entrar em contato...
Ou toca, ou não toca.

                                Clarice Lispector

Me componen urgències:
les meves alegries són intenses;
les meves tristeses, absolutes.
M'embusso d'absències,
me buido d'excessos.
Jo no hi cap al que és estret,
jo sols visc als extrems.
El poc no em serveix,
el mig no em satisfà,
meitats mai foren el meu fort!
Tots els grans i petits moments,
fets amb amor i amb manyagueria,
són per a mi recordances eternes.
Paraules que em conquisten temporalment...
Però les actituds me perden o me guanyen per a sempre.
Suposo que entendre'm
no és una qüestió de intel·ligència
i sí de sentir,
d'entrar en contacte...
O toca, o no toca.

                                   C.L.
                             (Versió catalana: BRG)

Estoy compuesta de urgencias:
mis alegrías son intensas;
mis tristezas, absolutas.
Me obstruyen ausencias,
me vacío de excesos.
Yo no quepo en lo estrecho,
yo sólo vivo en los extremos.
Lo poco no me sirve,
lo medio no me satisface,
¡mitades nunca fueron mi fuerte!
Todos los grandes y pequeños momentos,
hechos con amor y con cariño,
son para mí recordatorios eternos.
Palabras que me conquistan temporalmente...
Pero las actitudes me pierden o me ganan para siempre.
Supongo que entenderme no es una cuestión de inteligencia
y sí de sentir,
de entrar en contacto...
O toca, o no toca.

                                   C.L
                      (Versión castellana: BRG)


Gala i Salvador Dalí (Somni de Venus, 1939)


divendres, 15 de gener de 2016

Clarice Lispector (5)

Sou uma pessoa insegura, indecisa, sem rumo na vida, sem leme para me guiar: na verdade não sei o que fazer comigo.
                                                               Clarice Lispector

Sóc una persona insegura, indecisa, sense rumb a la vida, sense timó per a guiar-me: la veritat és que no sé qué fer amb mi.

Soy una persona insegura, indecisa, sin rumbo en la vida, sin timón para guiarme: la verdad es que no sé qué hacer conmigo.


Fotografia: Yuki Onodera (Transvest-Fred, 2002)

Ferenc Berko (1)

Ferenc Berko, Bombai, 1942

Quan salta l'ombra de la flor,
tu la reculls de ple al teu cos.
Et gires i te'm mostres nua,
però escabelles el silenci
i m'amagues el teu esguard
per a una altra ocasió nova,
que promets serà aviat, fas,
i jo teclejo l'escapada
a una memòria que és desig,
magreig, no et moguis gens!, t'estoves.

                                                BRG
                                                13-I-2016

Fotografia: Ferenc Berko (Bombai, 1942)

Segimon Serrallonga (1)

POÈTICA

Tornem-hi. No ho direm tot.
No direm res. Amb veus robades
a morts, ferides d'aula,
esbafarem vida, dreçarem serps
d'estiu als vidres de la cambra.
Tot i tots, jo sí, si puc, com tots,
jugaré capbaix i tens
les cartes del teu coll, oh Gòrgies.
No direm res, i ho direm tot.

                                 Segimon Serrallonga (1930-2002)

POÉTICA

Volvamos a ello. No lo diremos todo.
No diremos nada. Con voces robadas
a muertos, heridas de aula,
desbravaremos vida, enderezaremos serpientes
de verano a los cristales de la habitación.
Todo y todos, yo sí, si puedo, como todos,
jugaré cabizbajo y tenso
las cartas de tu palo, oh Gorgias.
No diremos nada, y lo diremos todo.

                                                      S.S.
                                         (Versión castellana: BRG)

Gòrgies (487 aC - 380 aC)

dijous, 14 de gener de 2016

Alain Jouffroy (6)

TU NE COMPRENDS PAS, TU COMPRENDS

1
tu ne comprends pas dis-tu
tu t'étonnes menton en avant
que je m'emmêle et m'encombre d'excuses
alors que la décision est prise
que toutes les portes en moi sont dévergondées
que deux mois ont retourné ma peau
mais tu comprends en même temps tu me guides en ce dédale glauque tu danses sur le seuil de ta confusion
et je te vois
aigle blanc, aigle-femme sur ta branche
épier la faiblesse du moment
prête à taillader d'un coup la perfection
un siècle entiet double ma colère quelque chose nous égalise sans pitié n'attends pas que le siècle ait capoté j'ai la mort pendue à tes basques ta confiance
peut m'en défatiguer
2
cet as de pique en forme de cœur je l'offre
à tes essaims de douceur
ce vin d'ombre et de complicité
je l'offre aux crimes que tu n'as pas commis
ces violettes cueillies sut la pente
je les offre à ton indifférence
ce poème sans titre sans passeport sans année
je l'offre à ce qui te fuit
ces morceaux de nuit qui grincent entre tes dents
je les offre à ta patience
ce non ce oui que je ne dis pas
je les offre à ton silence
écoute-moi te donner
3
je ne sais
si ce boa d'étoiles jeté sur tes épaules
si cette ribambelle de feux follets sur la colline noire
je ne sais si cela tarit ta soif
je ne sais matraque de velours
si les nerfs noués en échelles de cordes
si l'exaspération notée dans ton carnet de voyage
je ne sais matraque de velours
si cela déborde ton désir
je ne sais
si mes chiens lâchés en rase campagne par temps gris
si les douves vidées de leurs regrets
si l'excès de ma patience
n'ont pas fait reculer les limites de ta crainte
je ne sais — regard traversé à gué — si le soleil tenu en main surfît à t'éclairer
                                                                   Alain Jouffroy

NO COMPRENS, COMPRENS
1
no comprens dius tu
et sorprens de mentó en avall
que jo m'embulli i m'entrebanqui d'excuses
quan la decisió és presa
que en mi totes les portes són crapuloses
que dos mesos m'han fet girar la pell
però tu comprens al mateix temps em guies en aquest dèdal glauc balles sobre el llindar de la teva confusió
i jo et veig 
àguila blanca, àguila-femella sobre la teva branca
espiar la feblesa del moment
disposada a tallar d'un cop la perfecció
un segle sencer duplica la meva enrabiada alguna cosa ens iguala sense pietat no esperis que el segle hagi fet la volta de campana jo tinc la mort penjada a les teves faldilles la teva confiança
em pot treure la fatiga
2
aquest as de pica en forma de cor jo l'ofereix
als teus eixams de dolçor
aquest vi d'ombra i de complicitat
jo l'ofereix als crims que no has comès
aquestes violetes collides al pendís
les ofereix a la teva indiferència
aquest poema sense títol sense passaport sense anyada
jo l'ofereix a allò que et va fugir
aquests bocins de nit que grinyolen entre les teves dents
jo les ofereix a la teva paciència
aquest no aquest sí que no dic pas
els ofereix al teu silenci
escolta'm dar-te
3
jo no sé
si aquesta boa d'estrelles llençada a les teves espatlles
si aquest reguitzell de focs follets sobre el puig negre
jo no sé si això esgota la teva set
jo no sé bastó de velluts
si això desborda el teu desig
no ho sé
si els meus cans amollats a camp ras un temps gris
si els fossats buidats de recances
si l'excés de la meva paciència
no han fet recular els límits del teu temor
no ho sé -esguard travessat a gual- si el solell hagut a mà
encareix l'il·luminar-te
                                                         Alain Jouffroy

Fotografia: Ferenc Berko (Nu, 1950-51)