On cau aquell silenci del passat
que s'envolava, suïcida, amb tu?
Qui no et conegui, que regressi lluny
si va sortir la vida, amb l'art, unida!
No m'has entès? No toc de peus a terra?
Gemegaria el meu desig, fas por,
la tendra mà m'acaricia el bony
que, per moments, atrapa el galze teu,
i amb ulls d'ametlla mors, pèl-roja, Jeanne,
a punt del xoc i desvestida, prou!
BRG
14-XII-2015
 |
| Jeanne Hébuterne |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada