Claude Esteban (1)

Armure du matin

Je ne sors plus
de moi. Je traverse

mes lèvres

sans voir que le soleil
déchire l’air
...................les murs.

J’invente des couloirs
où le froid s’accumule

courbe

jusqu’à ce cri.

                       Claude Esteban (1935-2006)

Armadura del matí

Ja no surto més

de mi. Travesso

els meus llavis

sense veure que el sol

esquinça l'aire

........................els murs.

Invento colors

on el fred s'hi acumula

corb

fins aquest crit.

                               C.E.

                               (Versió catalana: BRG)

Fotografia: BRG