dilluns, 30 de novembre de 2015

Subratllats (8)

Una de les coses que sempre m'han sorprès de la nostra cultura és la seva inexhaurible capacitat de silenci. Els nostres silencis omplen tots aquells espais buits que haurien de correspondre a la paraula, a la crítica, a l'opinió, però que només omplim amb el tòpic, les murmuracions o les bajanades pontificants. Qui no estigui gaire avesat a aquestes fluctuacions d'una cultura provinciana haurà de mostrar-se sorprès en veure que noms sacrosants fa uns anys són vergonyosament silenciats, que els exemples i els mestres d'ahir mateix passen a ocupar un lloc d'oblit, que ningú no vol mencionar el que podria delatar-lo com a persona non grata, com a franc tirador. En l'àmbit de la poesia això és degut a causes ben concretes: no s'ha format una crítica, el públic llegeix poc i malament, i amb la dèria caduca de fer pinya tothom es limita a seguir la direcció d'on bufa el vent.

                                                                    Francesc Parcerisas
                                                                    Quatre mil mots, de Pere Quart
                                                                    L'objecte immediat

Joan Oliver/Pere Quart
Fotografia: revoltaalfrenopatic.blogspot.com

Subratllats (7)

Sinto-me nascido a cada momento
Para a eterna novidade do Mundo...

                            Fernando Pessoa
                            O guardador de rebanhos
                            Poemas de Alberto Caeiro

Fernando Pessoa
Fotografia: planetportugal.blogspot.com

diumenge, 29 de novembre de 2015

Notes de dietari (34)

Prop de la mà hi ha l'ull que ni plora ni veu.

                                                              BRG
                                                         29-XI-2015

Oswaldo Guayasamín (1919-1999)
Rostre i mà, 1995

Pere Quart/Joan Oliver (1)

TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS

     Una llengua avara -doncs rica- em permeté
aquesta contribució anticipada al tan plausible
programa d'austeritat.

Dedico aquest curiós exercici a Josep Ros i Artigues.
Petit senyal d'afecte. I d'especial reconeixement (qui
ho pugui entendre, que ho entengui).


Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or,

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rés
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg'
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

                       Pere Quart
                       (Circumstàncies)

The 2014 calendar featured the players running out onto the pitch, raising money for Mind Your Head, a mental health awareness campaign
Fotografia: Mark Barnfield


Notes de dietari (33)

Tampoc és que m'estimis
ni que provoquis res
que pugui ser pitjor
que l'esperança on dorms,
sense adonar-te'n prou,
i no, mai cap carícia.
                                 BRG
                                 29-XI-2015

Otto Dix
A la Bellesa, 1922
Oli sobre llenç

divendres, 27 de novembre de 2015

Henri Cartier-Bresson (1)

No saps mai per on baixar
i anar-te'n ja d'una vegada?
Veus l'escala que fa un
signe d'interrogació?
Tu no ets, però, el de la
bicicleta i tempteges
amb els mots una adversa
posta en escena de la teva
incapacitat de decidir
què faràs,
què vols fer,
què ets en disposició
       de fer
 i ja vas
a fer-ho,
   sense
    preàmbuls!

                        BRG
                        26-XI-2015

Hyères, France, 1932. Henri Cartier-Bresson
Fotografia: Henri Cartier-Bresson
Hyères, França (1932)

dimarts, 24 de novembre de 2015

Francesc Parcerisas (1)

VISIÓ DE L'ILLA

                                          y el viento y los faroles y los remos...

Abans que a l'oceà s'enfonsi l'illa
n'hauràs de cantar la gran bellesa,
i els somnis ja colgats sota l'espessa boira
dels anys que ens afeixuguen.
Miro avui les estàtues destrossades,
la drassana antiga amb els vaixells de vela,
els joncars pantanosos on les noies riuen
i la casa roja de la cruïlla
on els pagesos posen les figues a assecar.
Tot allò que veig ja no existeix.
És just que els móns pretèrits
siguin per a molts engrunes del record
-record enamorat dels qui van viure
la joia encesa, el gaudi de la llum,
la taula parada sota l'ombra fresca
d'algun garrofer de fulla antiga.
Però em dol el tronc esqueixat del temps,
l'essència derrotada, l'ésser que es fon,
la llum ociosa que mata aquella llum tan plena
que ens bressava damunt la calma de l'onada.
Que vent, fanals i rems ens siguin, doncs,
goig amansit que tanca els ulls
veient el rosat dels ametllers
damunt el vermell d'una memòria que s'apaga
i reneix sempre en una eterna illa blanca.

                                                                 Francesc Parcerisas
                                                   Bajo las raíces (40 años de Sepulcro en Tarquinia)
                                                                 Edición de Ben Clark
                                                                 La Isla de Siltolá
                                                                 Sevilla, 2015

Mollets i xalanes i, al fons, la Casa Vermella
Fotografia: Josep Maria Subirà

dilluns, 23 de novembre de 2015

César Vallejo (1)

Calor, cansado voy con mi oro, a donde
acaba mi enemigo de quererme.
¡C'est Septembre attiédi, por ti, Febrero!
Es como si me hubieran puesto aretes.

París, y 4, y 5, y la ansiedad
colgada, en el calor, de mi hecho muerto.
¡C'est Paris, reine du monde!
Es como si se hubieran orinado.

Hojas amargas de mensual tamaño
y hojas del Luxemburgo polvorosas.
¡C'est l'été, por ti, invierno de alta pleura!
Es como si se hubieran dado vuelta.

Calor, París, Otoño, ¡cuánto estío
en medio del calor y de la urbe!
¡C'est la vie, mort de la Mort!
Es como si contaran mis pisadas.

¡Es como si me hubieran puesto aretes!
¡Es como si se hubieran orinado!
¡Es como si te hubieras dado vuelta!
¡Es como si contaran mis pisadas!

                                                         César Vallejo
                                                         4 Set 1937

Fotografia: César Vallejo (labrujuladelazarblogspot.com)


diumenge, 22 de novembre de 2015

A RECULES

A RECULES

Res no és mai massa poc, o tot és res,
o tot és poc, amb els records, també.
Amb els records, no val la fantasia?
Amb les mans buides, cap a tu me'n torno.
Res no ho és tot i tot vol ser el no ser,
perquè de sobte, sempre, se'ns assembli.
Som, doncs, no ser i tot, i res, i dobles.
I haurem de dibuixar les ratlles llargues,
els somnis de l'infant que no vam ser
quan ben del cert la vida començava.
Perquè no fou com havia de ser,
i retrocedim al punt dolç i albat
de la primera meravella que era.
Comença, quan s'acaba, l'infinit.
S'acaba, quan comença, zero i nit.
Buscava amb mots allò nat del silenci.
M'hauré callat. M'hauré tornat d'oblit.
Per a morir-me escric, de sobte, teu
només i a l'amagada. Res va a tot?

                                                        BRG
                                                        Fugida en groc
                                                        Veus de paper núm.5
                                                        Fundació Sa Nostra
                                                        Eivissa, 2005

El Born Barcelona 1962                                                                  Foto: Xavier Miserachs
Fotografia: Xavier Miserachs (El Born Barcelona 1962)

Notes de dietari (32)

Un got amb whisky
voreja l'escriptura:
pens que és diumenge
i que els records s'obliden
com si de res valguessin.
                                    BRG
                                    Eivissa, 22-XI-2015
Fotografia: BRG

dissabte, 21 de novembre de 2015

Subratllats (6)

E açò era així lleuger de fer, que a un lleó a devorar tres o quatre moltons que perduts eren.
                                                                                                Ramon Muntaner
                                                                                                Crònica

Fotografia: BRG

divendres, 20 de novembre de 2015

Jack Kerouac (1)

THE LAST HOTEL

The Last Hotel
The last hotel I can see the black wall
I can see the silhouette in the window
He's talking
I'm not interested in what he's talking about
I'm only interested in the fact that it's the last hotel

The last hotel
Ghosts in my bed
The goats I bled
The last hotel

                              Jack Kerouac

L'ÚLTIM HOTEL

L'Últim Hotel
L'últim hotel puc veure la paret negra
Puc veure la silueta a la finestra
Ell està parlant
No m'interessa sobre què està parlant
Tan sols m'interessa el fet que aquest és l'últim hotel

L'últim hotel
Fantasmes al meu llit
Els cabrons vaig dessagnar-los
L'últim hotel

                                      J.K.
                                      Versió catalana: BRG

Selma, Alabama (Boy Holding Flag), 1965
Fotografia: Dennis Hopper
Selma, Alabama (Al·lot duent bandera), 1965


dimarts, 17 de novembre de 2015

R.S.Thomas (3)

WALLACE STEVENS

1

La nit de cap d'any, després d'una festa,
el seu pare se n'anà al llit i el fabricà
en la carn d'una noia d'origen holandès.
L'infant aparegué amb la primera caiguda
de la fulla, desitjós de la branca segura
d'on provenia, i durant anys va romandre mut,
mastegant la crosta eixuta
de la poesia, fins que li van sortir les dents,
ivori d'un estrany piano.

Però no van ser aquestes les que tocà.
Eren massa blanques; s'estimava més el negre,
els espais profunds enmig dels estels,
insondables com l'ombra freda
que projectava la seva ment. Aquí, en la tardor
desolada del temps real, recordo
sense eloqüència el seu naixement.

2

Va ser molt propi d'ell sagnar a la fi
endins, gairebé fins a la mort,
ell que durant tota la vida des del full en blanc
ens contagià sobretot la por
a l'eixutesa de les venes. Els mots que escampava
eren fulles seques d'una ment seca,
que cruixien mentre el vent bufava
des de les cambres mortuòries del cor fred.
El seu món no coneixia la primavera.
La seva estació va ser la tardor plena;
el jo madur, però sense gust.
I tanmateix avançà coixejant, amb dolor,
gràcies a la crossa del poema, fent de la desesperació
un nou antídot per a l'amor.

                                                R.S.Thomas
                                                Traducció  de Francesc Parcerisas

Wallace Stevens com a noi del cor, 1893

Versions (1)

OUR PORTRAIT EXCEEDS US
There is a burning star and there is a gift
of choice at least sometimes
once something will come
from the world, it just appears
from nowhere
making event
of the given
heat-guided drives
for public use
for ease of swallowing
honey, fog, and come what may
unsteady in the gravel
unsteady in the sandy murk
I never said
the end I said
credit functions
on the edifice
of the routine
of pillage and extinction
debt swallows the moon
As an ear's for
tonguing the open out
an ear's for breathing
engine of thought
knowing what
listens won't die
but it's hard to hear
it's hard to hear

Alli Warren


EL NOSTRE RETRAT ENS SUPERA
Hi ha una estrella en flames i hi ha un regal
a triar almenys de vegades
un cop alguna cosa arribarà
des del món, just compareix
des del no res
esdeveniment tipus
d'allò que es dóna
passejades amb guia de calor
per a ús públic
per a facilitar el glopeig
mel, boira, i vingui el que vingui
inestable a la grava
inestable a l'obscuritat arenosa
Jo mai vaig dir
el final vaig dir
funcions de crèdit
a l'edifici
de la rutina
del pillatge i l'extinció
el deute engoleix la lluna
Com és una orella per
a llepar una sortida oberta
una orella és per a respirar
motor del pensament
sabent que
el que sents no mor
però és difícil escoltar
és difícil escoltar

A.W.
(Versió catalana: BRG)
Fotografia: BRG

dilluns, 16 de novembre de 2015

Subratllats (5)

E com esta imagem de qualquer outro poeta fecho a secretária e o poema...

                                                                                       Fernando Pessoa
                                                                                       Reticências

Y con esta imagen de cualquier otro poeta abandono la mesa y el poema...
                                                                                        F.P.
                                                                    Reticencias (Altología de Álvaro de Campos)
                                                                    Editora Nacional, Madrid, 1978
                                                            Selección, versión y notasde José Antonio Llardent

I amb aquesta imatge de qualsevol altre poeta abandono l'escriptori i el poema...
                                                                                          F.P.
                                                                                          Versió catalana: BRG


"As Aventuras de Fernando Pessoa, Escritor Universal..."
Miguel Moreira/Catalina Verdier
Ed.Parceria António Maria Pereira

Jordi Sarsanedas (1)

MENHIR DAVANT DEL MAR

Toco la pell tibant dels segles monolítics.
Sols l'estesa del mar pot creuar-los la parla,
el monosíl·lab ronc alçat d'arrel a cel.

Rulls de la fuga,
espais fugint entre dits de llum roja
fins a la torre oberta d'on no torna la llum,
rulls de la fuga.

Arrels dels ulls,
fins al cor més menut de les preguntes,
llança d'arrel.

                                   Jordi Sarsanedas

MENHIR DELANTE DEL MAR

Toco la piel tirante de los siglos monolíticos.
Sólo la extensión del mar puede cruzarles el habla,
el monosílabo ronco alzado de raíz a cielo.

Rollos de la fuga,
espacios huyendo entre dedos de luz roja
hasta la torre abierta de donde no vuelve la luz,
rollos de la fuga.

Raíces de los ojos,
hasta el corazón más menudo de las preguntas,
lanza de raíz.

                                                                    J.S.
                                                                    (Versió castellana: BRG)

Fotografia: C.Barceló

Pierre de Marbeuf (1)

Et la mer et l'amour ont l'amour pour partage,
Et la mer est amère, et l'amour est amer,
L'on s'abîme en l'amour aussi bien qu'en la mer,
Car la mer et l'amour ne sont point sans orage.

Celui qui craint les eaux qu'il demeure au rivage,
Celui qui craint les maux qu'on souffre pour aimer,
Qu'il ne se laisse pas à l'amour enflammer,
Et tous deux ils seront sans hasard de naufrage.

La mère de l'amour eut la mer pour berceau,
Le feu sort de l'amour, sa mère sort de l'eau,
Mais l'eau contre ce feu ne peut fournir des armes.

Si l'eau pouvait éteindre un brasier amoureux,
Ton amour qui me brûle est si fort douloureux,
Que j'eusse éteint son feu de la mer de mes larmes.

                                                           Pierre de Marbeuf (1596-1645)

I la mar i l'amor tenen l'amor de repartiment,
I la mar és amarga, i l'amor és amarg,
Ens feim malbé en l'amor tant com en la mar,
Ja que la mar i l'amor mai no són res sense tempesta.

Qui temi les aigües que resti a la riba,
Qui temi els mals que es pateixen quan s'estima,
Que no es deixi inflamar per l'amor,
I tots dos romandran sense atzar de naufragi.

La mare de l'amor va tenir la mar per bressol,
El foc surt de l'amor, sa mare surt de l'aigua,
Però l'aigua contra aquest foc no pot proveir-ne armes.

Si l'aigua pugués apagar un braser amorós,
El teu amor que em crema és tan fort i dolorós,
Que apagaria el seu foc amb la mar de les meves llàgrimes.

                                                             P.d.M.
                                                             (Versió catalana: BRG)

Gerhard Richter ("16.Nov.1995")

dissabte, 14 de novembre de 2015

Apollinaire (5)

Mon beau navire ô ma mémoire...

                                                 Guillaume Apollinaire

El meu bell vaixell oh memòria meva...

                                                               G.A.

Mi bello barco oh mi memoria...

                                                    G.A.

Fotografia: BRG

divendres, 13 de novembre de 2015

José Corredor-Matheos (1)

He hecho fotocopias de todos los poemas, por miedo
a perderlos.

He vuelto a escribir poemas y a sacar las
correspondientes fotocopias.

Saca directamente las fotocopias y escribe luego los
poemas,

                                                    José Corredor-Matheos


Subratllats (4)

L'art ens ajuda a protegir-nos del mal d'ull que és la mirada de l'altre.

                                                                                      Boris Groys

Rembrandt (Susanna i els vells)


dimecres, 11 de novembre de 2015

Notes de dietari (31)

El silenci esdevé amor.
Un vent de veus que no parla.

                                               BRG
                                               15-X-1979

Fotografia: BRG

Rainer Maria Rilke (1)

Les Roses

XXII

Vous encor, vous sortez
de la terre des morts,
rose, vous qui portez
vers un jour tout en or

ce bonheur convaincu.
L'autorisent-ils, eux
dont le crâne creux
n'en a jamais tant su?

                                 Rainer Maria Rilke

Les Roses

XXII

Tu, encara, tu surts
de la terra dels morts,
rosa, tu que hi dus
cap a un dia d'or

aquesta felicitat convençuda.
L'autoritzen, ells, del crani
enclotat dels quals
mai tant no se n'havia sabut?

                                          R.M.R.
                                          (Versió catalana: BRG)







Fotografies: BRG


dimarts, 10 de novembre de 2015

R.S.Thomas (2)

BUF!

No importa, però cal
continuar, i a mal
pas, anar encara més
lluny, amb perspectives
fabuloses. ¿Hi ha cap coneixement
que no ens sigui permès conèixer? Cal enfilar-se
a l'arbre de l'home; espereu-me,
diu el cos, i ens fa senyals
a mig pujar. Hi ha un forcat
on arribem un cop
i un altre, on hem de fer
una tria que ens és
aliena, i el cuc en rosega
l'arrel. Ens aboquem
per damunt nostre i veiem els abismes
on podríem caure. Ajudeu-me,
crida el cor, però la ment
se'n riu, sabedora que el no-res
és sagrat, i és d'allí
d'on ve i és la distància
que cal mantenir
entre el lloc on s'agafa
i el lloc cap on allarga la mà.

                                      R.S.Thomas (1913-2000)
                                      Traducció de Jordi Ainaud

Fotografia: BRG

dilluns, 9 de novembre de 2015

Albert Camus (1)


Tanta bondat va conquerir el cor del pintor. Tanmateix, quan va demanar al marxant l'autorització per a donar una tela a una venda de caritat, aquest es preocupà de saber si es tractava d'una caritat "que reportés beneficis". Jonàs ho ignorava. Aleshores el marxant proposà d'atenir-se honestament als termes del contracte, que li concedia un privilegi exclusiu quant a la venda.

                                             Albert Camus 
                                             L'exili i el regne
                                             Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios

Fotografia: Les éditions derrière la salle de bains

diumenge, 8 de novembre de 2015

R.S.Thomas (1)

UN CAMPEROL

Iago Prytherch el seu nom, tot i que, permeteu-m'ho,
un simple home més dels pelats turons galesos,
que apleta algunes ovelles en un forat dels núvols.
Tallant bledes-rave i asclant-ne la pell verda
dels ossos grocs amb un somriure mig babau
de satisfacció, o removent la terra tosca
fins fer-ne una endurida mar de núvols que brillen al sol...
Així transcorren els seus dies, la seva joia bavosa
més rara que el sol que esquinça les galtes
del cel sever potser només un cop a la setmana.
I, llavors, de nit, veieu-lo clavat a la cadira,
immòbil, llevat de quan s'inclina per escopir al foc.
En la buidor de la seva ment hi ha alguna cosa aterradora.
Els seus vestits, agres per la suor de tants anys
i el contacte animal, aclaparen els refinats,
però, si hi tenen contacte, s'adonen de la seva pura naturalitat.
I, tanmateix, aquest és el vostre model, algú que, any rere any,
malgrat el setge de les pluges i el càstig del vent,
manté el seu ramat, una  fortalesa inexpugnable
que no podrà ser conquerida ni pel desconcert de la mort.
Recordeu-lo, doncs, ja que ell també guanya guerres,
i resisteix com un arbre sota els estels encuriosits.

                                                                               R.S.Thomas (1913-2000)
                                                                               Traducció de Francesc Parcerisas

Fotografia: Petreraldia.com

Subratllats (3)

Cuando estaba en segundo o tercer año de universidad trabajé como ayudante de bibliotecario en el Club Nacional, el club de la oligarquía peruana en esa época, y allí descubrí el erotismo literario en su rama francesa. Lo leí porque había una colección maravillosa de literatura erótica francesa. En algún momento, un bibliotecario había adquirido entre otras cosas toda la colección de los maestros del amor, que dirigió Apollinaire, prologada por él, con muchos libros anotados por él. En esa época, igual que los grandes maestros del erotismo del siglo XVIII, yo llegué a creer que el erotismo era la fuerza revolucionaria principal de una cultura, de una época, y que a través del erotismo se podía transformar una sociedad tan profundamente como con una revolución política. Era una gran ingenuidad, pero siempre he creído que el erotismo de alguna manera expresa profundamente las limitaciones, las libertades, las represiones que vive una sociedad. Sí, el erotismo ha estado muy presente dentro de lo que es una literatura que ha tenido mucha fascinación siempre por lo que es la lucha contra las represiones, los prejuicios, contra esa deformación del ser humano por razones religiosas o ideológicas. Sí creo que la libertad se expresa también en la cama, que la cama es donde se manifiesta el grado de libertad que existe, igual que el grado de represión, de limitación de los instintos, de los deseos que expresa toda una sociedad.

                                                                            Mario Vargas Llosa
                                                                            Entevista amb Juan Cruz
                                                                            El País-Babelia, 24-X-2015


sade 23 Justine_ou_les_Malheurs_de_la_vertu_(ménage_à_trois)Ilustración de Justine. Volumen 2.
Justine : ménage à trois

Jean Orizet (1)



AU MATIN DE LA GENÈSE

Au matin de la genèse, il était là ;
pas encore tout à fait un homme ;
une vapeur, un nuage peut-être,
mais il était là.

Au soir de la Genèse, il était là ;
mais n'était déjà plus un homme ;
un rêve fou, une pensée trop ambitieuse peut-être,
mais il était là.

Au lendemain de la Genèse, il était là,
mais il n'était plus seul : tout autour
des forêts lui masquaient la terre,
et l'Homme avait appris à marcher.

                                                        Jean Orizet

EL MATÍ DE LA GÈNESI

El matí de la Gènesi, ell hi era ;
no pas encara del tot fet un home ;
un vapor, un núvol tal vegada,
però hi era.

El vespre de la Gènesi, ell hi era ;
però ja no era sols un home ;
un somni boig, una pensada massa ambiciosa tal vegada,
però hi era.

L'endemà de la Gènesi, ell hi era,
però no hi era pas sol : tot al voltant
boscos li disfressaven la terra
i l'Home havia après a caminar.

                                                      J.O.
                                                      (Versió catalana: BRG)


a full-scale model of Lucy
Fotografia: PhysOrg.com

divendres, 6 de novembre de 2015

Notes de dietari (30)

Hi ha el secret en el silenci que se sent.

                                                              BRG
                                                              16-X-2015

Fotografia: BRG

Notes de dietari (29)

Qui no és la veu del seu amo?

                                               BRG
                                               13-X-2015

La Voz de su amo:
Fotografia: theweek.co.uk

dijous, 5 de novembre de 2015

Jaime Siles (2)

EL TIEMPO DEL DIAMANTE

Mirar todas las cosas transformadas
en la quietud profunda del instante.
Verlas dentro de él petrificadas
en su móvil distancia equidistante.

Escucharlas caer precipitadas
en la nada unísona sonante
y volverlas a oír resucitadas
en el vivo destello del diamante.

                                                   Jaime Siles


EL TEMPS DEL DIAMANT

Mirar totes les coses transformades
en la quietud pregona de l'instant.
Veure-les dins d'ell petrificades
en la seva mòbil distància equidistant.

Escoltar-les caure precipitades
en el no res uníson sonant
i tornar a sentir-les ressuscitades
en el viu llampec del diamant.

                                                 J.S.
                                                 (Versió catalana: BRG)

Fotografia: teinteresasaber.com


Subratllats (2)

Resulta força edificant sentir com les dones teoritzen a l'entorn de la inutilitat i la duració de la bellesa.
                                                          William Thackeray
                                                           La fira de les vanitats
                                                           (Traducció de Jordi Arbonès)

Raquel Welch a "Viaje alucinante" (Richard Fleischer, 1966)

dimecres, 4 de novembre de 2015

Jaime Siles (1)

Yoyear de la nada en la vidriera
de una voz que no ha llegado nunca
a ser lenguaje.

                               Jaime Siles

Fotografia: BRG

dimarts, 3 de novembre de 2015

Carlos Bousoño (1)

ESTÁS AQUÍ

Estás aquí. La vida en torno, ciega.
Fibra de espanto. Restaría la broma.
Todo lo mismo. Aguja o agujero,
aire que asfixia, oscura fuente rosa.

¿No hay esperanza? Abrázate a esa viga
que entre las aguas, oscilando flota.
Un poco más y salvarías el polvo.
Ven hacia mí. Arría tu memoria.

Entre el espanto del querer y el día,
entre la noche oscura, que no importa,
venid y escucharéis la melodía
que hace la nada en medio de la historia.

Y tú, tan solitario, tan oscuro,
tan sin remedio vivo, tan a solas,
escucha el mundo, y en tu ojal la dicha
prende, ramilla de pequeñas hojas...

                                                          Carlos Bousoño (1923-2015)

Fotografia: BRG (Fragment de collage)

Paul Verlaine (1)

BALLADE DE LA VIE EN ROUGE

L'un toujours vit la vie en rose,
Jeunesse qui n'en finit plus,
Seconde enfance moins morose,
Ni voeux, ni regrets superflus.
Ignorant tout flux et reflux,
Ce sage pour qui rien ne bouge
Règne instinctif : tel un phallus.
Mais moi je vois la vie en rouge.

L'autre ratiocine et glose
Sur des modes irrésolus,
Soupesant, pesant chaque chose
De mains gourdes aux lourds calus.
Lui faudrait du temps tant et plus
Pour se risquer hors de son bouge.
Le monde est gris à ce reclus.
Mais moi je vois la vie en rouge.

Lui, cet autre, alentour il ose
Jeter des regards bien voulus,
Mais, sur quoi que son oeil se pose,
Il s'exaspère où tu te plus,
OEil des philanthropes joufflus ;
Tout lui semble noir, vierge ou gouge,
Les hommes, vins bus, livres lus.
Mais moi ja vois la vie en rouge.

                                                    Paul Verlaine

BALADA DE LA VIDA EN ROIG

Un que sempre viu la vida en rosa,
Joventut que mai no s'acaba,
Segona infància menys morosa,
Ni vots, ni pesars superflus.
Ignorant el que flueix i reflueix,
Aquest savi per a qui res no batega
Regna d'instint : talment un fal·lus.
Però jo és que veig la vida en roig.

L'altre fila prim i critica
Sobre les modes irresolutes,
Sospesant, pesant cada cosa
Amb mans balbes de durícies grolleres.
Li'n caldria tant i més de temps
Per a arriscar-se fora del seu enfony.
El món és gris per a aquest reclús.
Però jo és que veig la vida en roig.

Ell, aquest altre, al seu voltant gosa
De llençar-hi mirades deleroses,
Però, sobre el que sigui que la mirada hi posa,
Ell s'exaspera on tu t'hi plaus,
Mirada dels filantrops galtaplens;
Tot li sembla negre, verge o gúbia,
Els homes, vins beguts, llibres llegits.
Però jo és que veig la vida en roig.

                                                  P.V.
                                                  (Versió catalana: BRG)




dilluns, 2 de novembre de 2015

Notes de dietari (28)

La tarda era lenta de plàcida inactivitat; es desviava segons el vol dels insectes i vorejava la línia de la mar o l'esquema dels arbres desordenats. La música plovia com un socarrim, com una llista de quantitats aèries, desprenent fum i automatisme. No vingué ningú, cap soroll massa especial va tenir efecte. Octubre de túnels, allargament de la vida pels conductes alats. Vaig esperar a poder anar-me'n i en fer-ho no sentia il·lusió de res.

                                                                                BRG
                                                                                9-X-1986

Eraserhead (David Lynch, 1977)

diumenge, 1 de novembre de 2015

Pier Paolo Pasolini (1)

No havia passat res: una barriada inundada per la pluja, algun barracot enfonsat, on vivia una gent que mai de la vida n'havia passades de pitjors. Però tots ploraven, se sentien perduts, assassinats.

                                                                           Pier Paolo Pasolini
                                                                           Una vida violenta
                                                                           (Traducció de Maria-Aurèlia Capmany)

pasolini trattata
Fotografia: Affaritaliani.it