divendres, 30 d’octubre de 2015

Notes de dietari (27)

El llaç és el mapa.
El lloc és el sostre.
La lluna no hi és.
Fas llum a les fosques
i no val de res,
o potser no basta.
Al llit hi fas llàstima.
Vola l'ocell groc
pintat per Georges Braque.
Foradada platja
de l'octubre immens.
Magatzem, silenci,
les paraules maten
una por que neix.

                             BRG
                             30-X-2015

Georges Braque (L'oiseau jaune, 1959)

Ezra Pound (1)

A GIRL

The tree has entered my hands,
The sap has ascended my arms,
The tree has grown in my breast-
Downward,
The branches grow out of me, like arms.

Tree you are,
Moss you are,
You are violets with wind above them.
A child -so hight- you are,
And all this is folly to the world.

                                     Ezra Pound


UNA MUCHACHA

Ha penetrado el árbol en mis manos,
la savia por mis brazos ha ascendido,
el árbol en mi pecho se hizo grande-
hacia abajo,
salen de mí las ramas como brazos.

Árbol eres,
musgo eres,
eres violetas que acaricia el viento,
una niña -tan alta- eres,
y es todo esto locura para el mundo.

                                        E.P.
                                        (Versió castellana: Jaime Ferrán)

UNA AL·LOTA

L'arbre ha entrat a les meves mans,
La saba ha ascendit pels meus braços,
L'arbre ha crescut al meu pit-
En avall,
Les branques creixen enfora de mi, com braços.

Ets arbre,
Ets molsa,
Ets violetes amb vent dalt d'elles,
Una nena -tan sublim- ets,
I tot això és follia per al món.

                                                   E.P.
                                                   (Versió catalana: BRG)








Subratllats (1)

¿Per ventura no hi ha breus capítols a la vida de tothom, que semblen que no són res, i això no obstant influeixen decisivament sobre la resta de la història?

                                                                                                 William Thackeray
                                                                                                  La fira de les vanitats
                                                                                            Traducció de Jordi Arbonès

Fotografia: BRG

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Théodore de Banville (1)

Miss Ellen, versez-moi le Thé
Dans la belle tasse chinoise,
Où des poissons d'or cherchent noise
Au monstre rose épouvanté.

J'aime la folle cruauté
Des chimères qu'on apprivoise :
Miss Ellen, versez-moi le Thé
Dans la belle tasse chinoise.

Là, sous un ciel rouge irrité,
Une dame fière et sournoise
Montre en ses longs yeux de turquoise
L'extase et la naïveté :
Miss Ellen, versez-moi le Thé.

                                           Théodore de Banville

Miss Ellen, buideu-me el Te
Dins la bella tassa xinesa
On els peixos d'or busquen brega
Amb el monstre rosa espantat.

M'agrada la boja crueltat
De les quimeres que amanseixen :
Miss Ellen, buideu-me el Te
Dins la bella tassa xinesa.

Allí, sota un roig cel irritat,
Una dama altiva i sorneguera
Mostra en els seus llargs ulls turquesa
L'èxtasi i la candidesa :
Miss Ellen, buideu-me el Te.

                                               T.d.B,
                                               (Versió catalana: BRG)

Fotografia : sommelierdecafe.com


diumenge, 25 d’octubre de 2015

Maureen O'Hara (1)

El llop no vindrà a menjar-se el poema.
La nit va mancada de fosca.
L'amor era el tema, la música, l'hora llarga
que durava el que no s'hauria d'acabar
i tanmateix sempre s'acabava.

                                                BRG

El lobo no vendrà a comerse el poema.
La noche tiene falta de oscuridad.
El amor era el tema, la música, la hora larga
que duraba lo que no tendría que acabarse
y a pesar de todo siempre se acababa.

                                                 BRG

Maureen O'Hara a "El hombre tranquilo" (John Ford, 1952)

Louis Aragon (3)

MATISSE PARLE

Je défais dans mes mains toutes les chevelures
Le jour a les couleurs que lui donnent mes mains
Tout ce qu'enfle un soupir dans ma chambre est voilure
Et le rêve durable est mon regard demain

Toute fleur d'être nue est semblable aux captives
Qui font trembler les doigts par leur seule beauté
J'attends je vois je songe et le ciel qui dérive
Est simple devant moi comme une robe ôtée

J'explique sans les mots le pas qui fait la ronde
J'explique le pied nu qu'a le vent effacé
J'explique sans mystère un moment de ce monde
J'explique le soleil sur l'épaule pensée

J'explique un dessin noir à la fenêtre ouverte
J'explique les  oiseaux les arbres les saisons
J'explique le bonheur muet des plantes vertes
J'explique le silence étrange des maisons

J'explique infinement l'ombre et la transparence
J'explique le toucher des femmes leur éclat
J'explique un firmament d'objects par différence
J'explique le rapport des choses que voilà

J'explique le parfum des formes passagères
J'explique ce qui fait chanter le papier blanc
J'explique ce qui fait qu'une feuille est légère
Et les branches qui sont des bras un peu plus lents

Je rends à la lumière un tribut de justice
Immobile au milieu des malheurs de ce temps
Je peins l'espoir des yeux afin qu'Henri Matisse
Témoigne à l'avenir ce que l'homme en attend

                                                                           Louis Aragon

MATISSE PARLA

Desfaig dins les meves mans totes les cabelleres
El dia té els colors que li donen les meves mans
Tot el que infla un sospir dins la meva cambra és velam
I el somni durador és el meu esguard demà

D'estar nua tota flor s'assembla a les captives
Que fan tremolar els dits per la sola bellesa d'elles
Espero veig somio i el cel que se'n desrebla
És simple al meu davant com un vestit tret

Explico sense les paraules el pas que fa la ronda
Explico el peu nu que el vent ha esborrat
Explico sense misteri un moment d'aquest món
Explico el sol dalt l'esquena pensada

Explico un dibuix negre a la finestra oberta
Explico els ocells els arbres les estacions
Explico la felicitat muda de les plantes verdes
Explico el silenci estrany de les coses

Explico infinitament l'ombra i la transparència
Explico el tocar de les dones fent resplendor
Explico un firmament d'objectes per diferència
Explico el rendiment de les coses per alça

Explico el perfum de les coses passatgeres
Explico el que fa cantar el paper en blanc
Explico el que fa que una fulla sigui lleugera
I les branques que són braços un poc més lents

Li lliuro a la llum un tribut de justícia
Immòbil vora les desgràcies d'aquest temps
Pinto l'esperança dels ulls a fi que Henri Matisse
Li testimoniï a l'esdevenidor el que l'home n'espera

                                                             L.A.
                                                             (Versió catalana: BRG)

Henri Matisse: El Ball (1910)


dimarts, 20 d’octubre de 2015

Toni Roca (1)

FAST FOOD

Follar amb tu
és pitjor
que fotre's
una mena de fast food
al McDonald's de la cantonada.
Fluixa de rems,
de galop curt i sense aleró,
lenta de  moviments
i de cintura, ets incapaç
de culminar la jugada.
No saps ubicar-te
a l'alçada de totes
les probables circumstàncies.
Respiració difícil, pur glaçons
a la sang, el cos et vertebra
i es trenca.
No vals res.
Em faré una palla.
Però, i això t'ho garanteixo,
a la teva salut.

                             Toni Roca
                             La figa fràgil
                             (Edicions Aïllades, Eivissa, 2013)

FAST FOOD

Follar contigo
es peor
que zamparse
una especie de fast food
en el McDonald's de la esquina.
Floja de remos,
de corto galope y sin alón,
lenta de movimientos
y de cintura, eres incapaz
de culminar la jugada.
No sabes ubicarte
a la altura
de todas las probables circunstancias.
Respiración difícil, cubitos puros
en la sangre, el cuerpo te vertebra
y se rompe.
No vales nada.
Me haré una paja.
Pero, y esto te lo garantizo,
a tu salud.

                                             T.R.
                                             (Versió castellana: BRG)


Fotografia: BRG

divendres, 16 d’octubre de 2015

Gabriel Ferrater (1)

GUINEU

El lloc? Un solar,
campament de frontera:
davant l'arbre, s'exposen
vergonyes de pedres
aplanades, brutes
d'olis i frec de robes.
    El teu posat? De vell,
d'atònit, de plantat
en un dia que es mor.
     El color del crepuscle?
Roig pudent de guineu.
     Què faràs? Tornar-te'n
on saps que et rebran
les cases i les dones.

                                Gabriel Ferrater

guineu
Imatge: El Bestiari Medieval (Pedaç)

dijous, 15 d’octubre de 2015

Ramon Muntaner (1)

E els cavalls havien tan gran paor dels camells, que de tot seny eixien com los veien; sí que haguérem d'acord que entre dos cavalls metessen un camell a menjar prop d'ells; sí que fo lo major treball del món, emperò així s'avearen ab ells, en tal manera que ab ells ensems menjaven.

                                                                                                               Ramon Muntaner
                                                                                                               Crònica

cavall

cammell
cavall
Imatges : El Bestiari Medieval (Pedaç)

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Alejo Carpentier (1)

Todos piensan en cosas que poco tuvieron en realidad, aunque las columbraron con apetito adivino, hasta que revientan las lluvias, alzando nuevas plagas.

                                                                                        Alejo Carpentier
                                                                                        (Guerra del tiempo)

La conquista española De la Nación Azteca
Diego Rivera: La conquista española de la nación azteca

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Robert Frost (1)

MOWING

There was never a sound beside the wood but one,
And that was my long scythe whispering to the ground.
What was it it whispered? I knew not well myself;
Perhaps it was something about the heat of the sun,
Something, perhaps, about the lack of sound—
And that was why it whispered and did not speak.
It was no dream of the gift of idle hours,
Or easy gold at the hand of fay or elf:
Anything more than the truth would have seemed too weak
To the earnest love that laid the swale in rows,
Not without feeble-pointed spikes of flowers
(Pale orchises), and scared a bright green snake.
The fact is the sweetest dream that labor knows.
My long scythe whispered and left the hay to make.

                                                                                   Robert Frost

SIEGA

En la linde del bosque no había más sonido
que el leve cuchicheo de una larga guadaña
hablando con la tierra. No sé qué le diría.
  Quizás le contaba algo sobre el calor del sol,
o quizás algo acerca de aquel vasto silencio,
y por esto su voz no era más que susurro.
No le hablaba de un sueño nacido de los ocios,
ni de oro regalado por algún hada o duende:
fuera de la verdad, todo parece frágil
para el ferviente amor que alineó gavillas,
  no sin dejar algunas flores (blancas orquídeas) ,
y asustó a una serpiente de un verde coruscante.
El sueño más hermoso que el trabajo conoce
son los hechos. Mi larga guadaña susurró,
y olvidóse del heno.

                                         R.F.
                                         (Versió castellana d'Agustí Bartra)


Robert Frost † and kitty; After Apple Picking:
Tomba del poeta Robert Frost i la seva esposa Elinor al panteó de l'Old First Church a Bennigton, Vermont
Fotografia: writersandkitties.tumblr.com

dijous, 1 d’octubre de 2015

Louis Aragon (2)

UN AIR D'OCTOBRE

Un air comme une traîne immense
Un air qui ne finit jamais
Un air d'octobre une romance
Plus douce que le mois de mai
Un air qui toujours recommence

Tes yeux ont le mal d'horizon
Fou qui trouve assez bleu l'azur
A qui le ciel n'est pas prison
Il faut aimer à démesure
Ce n'est pas assez que raison

Bel automne aux mains de velours
C'est la chanson jamais chantée
C'est la chanson de notre amour
C'est la chanson des roses-thé
Dont le coeur est couleur du jour

Est-il assez profond sanglot
Pour dire les déserts physiques
Pareils aux ronds qu'on fait dans l'eau
Les mots valent-ils la musique
Du long désir au coeur enclos

Un air Elsa de la démence
Un air qui ne finit jamais
Un air d'octobre une romance
Plus doux que n'est la mois de mai
Un air comme une traîne immense

                                                        Louis Aragon

UN AIRE D'OCTUBRE

Un aire com un arrossegament immens
Un aire que no acaba mai
Un aire d'octubre una romança
Més dolça que el mes de maig
Un aire que sempre recomença

Els teus ulls tenen el mal d'horitzó
Foll que troba massa blau l'atzur
Per a qui el cel no és pas presó
Cal estimar amb desmesura
No és pas res altre que raó

Bella tardor amb les mans envellutades
És la cançó mai cantada
És la cançó del nostre amor
És la cançó de les roses thé
El cor de les quals és color del dia

Hi ha el bastant pregó sanglot
Per a dir els deserts físics
Semblants a les rotllanes que feim a l'aigua
Els mots ells valen la música
Del llarg desig en el cor vedat

Un aire Elsa de la demència
Un aire que no acaba mai
Un aire d'octubre una romança
Més dolç que el mes de maig
Un aire com un arrossegament immens

                                                               L.A.
                                                               (Versió catalana: BRG)

Elsa Triolet
Elsa Triolet