divendres, 13 de març del 2015

Vicente Valero (2)

COMPAÑEROS DE VIAJE

Islas hay muchas, sí, pero ninguna nuestra.
Flotan remos, zapatos, medusas. (Ni siquiera
el mar tuvo su día, ni dónde caerse muerto
aquella noche). Ah, los ojos del ahogado.

Detrás del muro blanco de Troya, qué esperabas.
Flotan ruedas, cenizas. Y en la isla de Circe,
dormías cuando fuimos transformados en cerdos.
Sin piedad en los versos brillantes del poeta...

Después de lo que hicimos por ti, enaltecidos,
encaramados, sucios, de un lado para otro.
Y encima nos pedías rigores imposibles:
abstenernos de carne de vaca, qué locura.

Islas hay muchas, sí, pero ninguna nuestra.
(Estás y no te vemos. Te vemos y no estás).
¿Qué destino era el tuyo este en el que tuvimos
nosotros que sufrir escarnio, miedo y muerte?

                                                             Vicente Valero
                                                              (La canción del distraído)

COMPANYS DE VIATGE

D'illes n'hi ha moltes, sí, però no cap de nostra.
Rems que suren, sabates, meduses, (Ni tan sols
la mar tingué el seu dia, ni on caure's del tot morta
aquella nit). Ai las, els ulls són d'ofegat.

Rere el mur blanc de Troia, que hi esperaves, què?
Rodes que suren, cendra. I era a l'illa de Circe,
dormies quan vem ser tots transformats en porcs.
Sens pietat els versos brillantots del poeta...

Després del que per tu, enaltits, vàrem fer,
encimerolats, bruts, des d'un costat a l'altre.
I a més ens demanaves impossibles rigors:
abstenir-nos de carn de vedella, quin boig.

D'illes n'hi ha moltes, sí, però no cap de nostra.
(Tu hi ets i no et veiem. Te veiem i no hi ets).
Quin era el teu destí aquest que vam haver
nosaltres de patir escarni, por i la mort?

                                                               V.V.
                                                               (Versió catalana: BRG)

Diego Velázquez: "Cap de cérvol" (1626-27)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada