À l’Ouest de Clifden, promontoire
Là où le ciel se change en eau
Là où l’eau se change en mémoire
Tout au bord d’un monde nouveau
Le long des collines de Clifden,
Des vertes collines de Clifden,
Je viendrai déposer ma peine.
Pour accepter la mort il faut
Que la mort se change en lumière
Que la lumière se change en eau
Et que l’eau se change en mémoire.
L’Ouest de l’humanité entière
Se trouve sur la route de Clifden
Sur la longue route de Clifden
Où l’homme vient déposer sa peine.
Entre les vagues et la lumière.
Michel Houellebecq
El llarg camí de Clifden
A l'Oest de Clifden, promontori
On el cel es torna aigua
On l'aigua es torna memòria
Tot a la vora d'un món nou
Al llarg dels pujols de Clifden,
Dels verds pujols de Clifden,
Vindré a dipositar-hi la meva pena.
Per acceptar la mort cal
Que la mort es torni llum
Que la llum es torni aigua
I que l'aigua es torni memòria.
L'Oest de la humanitat sencera
Es troba sobre el camí de Clifden
Sobre el llarg camí de Clifden
On l'home ve a dipositar-hi la seva pena.
Entre les onades i la llum.
M.H.
(Versió catalana: BRG)
 |
| L'Ski road, als afores de Clifden, comtat de Galway, Irlanda. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada