No crec perir puix que el traspàs ignor,
Mes de qui mor cobeig l'allunyament;
En goig de carn als límits só present,
I aures i dolls són precs i cants d'amor.
Si pels asfalts acceler el motor
-I pens en tu-, tal pels espais, rabent
-Pens en la mar-, m'evadesc indolent
Sense compàs ni hangar, palma ni llor.
De l'insegur faig alberg, i quan sall
Pel cim neulós o per pregona vall,
A cara i creu conjur atzar i sort.
Del temps captiu, l'instant m'és dolç conhort,
Visc de la Mort i Ella m'exalta, etern
Davant la mar, o en borrasca d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada