diumenge, 4 de gener del 2015

Imaginàries

Imaginaires

Un soir comme les autres

Les enfances imaginaires
Se superposent à l'étang
                                        qui ne fut
                                                         enfance

Il y aurait eu des promenades inouïes
Avec la famille et le narcisse né d'hier
Des picotements de lilas
Des mises au monde
Si douces en mirages
Que la prairie aurait duré toute une existence

Il y aurait eu un au-dedans plein de chaleur
Il y aurait eu
Il n'y eut pas

Tout ce que tu possèdes t'a coûté
Tu marches
En avalant l'ombre des ombres

Ce soir
Apprends à dénouer l'ècart entre solitude et mort.

                                                                Marie-Claire Bancquart

Imaginàries

Un vespre com els altres

Les infàncies imaginàries
Se sobreposen a l'estany
                                        que no fou
                                                          infància

Hi hauria hagut passejades inaudites
Amb la família i el narcís nascut d'ahir
Pessigolles dels lilàs
Messions al món
Tan dolces en miratges
Que la praderia hauria durat tota una existència

Hi hauria hagut un banda dins ple de calor
Hi hauria hagut
No n'hi hagué pas

Tot el que posseeixes t'ha costat
Camines
Avalant l'ombra de les ombres

Aquest vespre
Aprens a despullar el desviament entre solitud i mort.

                                                                            Marie-Claire Bancquart
                                                                            (Versió catalana: BRG)

Fotogradia: Henri Cartier-Bresson
1963, Puertollano © Oriol Maspons

"El espíritu de la colmena", Víctor Erice

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada