divendres, 30 de gener del 2015

Denise Desautels (1)

Le sursis


La nuit monte vaste, vraie

sans alibi ni mémoire.



On est là, on attend

parmi juillet ou janvier
le verdict — long désert
laissé au hasard. Or, la main, la voix
urgentes se lèvent, s’étreignent
vivre au présent, vivre
au bord d’une confidence
inachevée.

Dans le souffle — la nuque 
en sursis — quelque chose
d’ultime, une douceur d’aube.

Et de nouveau la nuit

sur la chair vive.

                                    Denise Desautels


La pròrroga


La nit puja vasta, verdadera
sense coartada ni memòria.

Hi som allí, esperem
enmig de juliol o de gener
el veredicte, llarg desert
deixat a l'atzar. O, la mà, la veu
urgents s'alcen, s'estrenyen
viure el present, viure
a la vora d'una confidència
inacabada.

En l'hàlit -el clatell
en pròrroga- alguna cosa
última, una dolcesa d'alba.

I de nou la nit
sobre la carn viva.

                                     D.D.
                                     (Versió catalana: BRG)


Fotografies: BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada