Coloms. I el vent que sembla, violent,
que no els deixa volar amunt, i el sol
tan fort. Tot vermell i gris i plomós
arran mateix dels teus ulls, tu que tems
l'encontre amb les ales aquí a la plaça
deserta i et sents als llavis la sorra
d'una angoixa que t'és ferro a les cames.
Ensalives, boca closa, la por
que t'empasses. Però el soroll del trànsit
reprèn i et salva: camines i ells volen.
Carles Miralles (1944-2015)
(La ciutat dels plàtans)
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada