dimecres, 31 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (23)

Je n’ai rien à faire en ce monde
sinon de brûler
je t’aime à en mourir
ton absence de repos
un vent fou siffle dans ta tête
tu es malade d’avoir ri
tu me fuis pour un vide amer
qui te déchire le cœur
déchire-moi si tu veux
mes yeux te trouvent dans la nuit
brûlés de fièvre
                          Georges Bataille

No tinc res a fer en aquest món
sinó cremar
t'estimo de morir-me'n

la teva absència de repòs
un vent foll siula dins el teu cap
estàs malalta d'haver rigut
de mi has fugit per un buit amarg
que t'estripa el cor

estripa'm si vols
els meus ulls te troben dins la nit
cremats de febre
                                    G.B.
                                    (Versió catalana: BRG)


"La puresa és una font de descobriments."
                  Peter Brook
                                    

dimarts, 30 de desembre de 2014

Les illes obstinades

De "Les illes obstinades" :

VII

La meravella d'una llengua a cau d'orella
      dictada per uns llavis aurorals;
      la pell eixuta, la gruixuda cella
de l'ull i el cos que s'inclinaven maternals;
      els llavis i la pell i la mirada:
la llengua que ens escriu, l'ull despert que ens vigila
      i el cos, que si ens consola ens aniquila,
més ençà de la mort, més enllà del plaer,
perquè amb la sang primera vivifiquem l'albada
i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.
       És només la paraula un homenatge
i és el seu joc només record d'un altre joc?
        Cada imatge recorda una altra imatge,
         recorda cada lloc un altre lloc?
Cada frase s'escriu sobre la frase antiga
         i és sempre l'escriptura palimpsest?
         Les ruïnes que ofega el bosc agrest
em revenen quan vibra la febrada enemiga.
         El llenguatge, matriu i primavera,
         estrafà la florent matriu primera.
                                                           
                                                              Xavier Lloveras
                                                              Les illes obstinades
                                                              Edicions Proa, 1987
                                                              (Premi Carles Riba 1986)




L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (22)

Je ne veux plus, je gémis,
je ne peux plus souffrir
ma prison.
Je dis ceci
amèrement:
mots qui m’étouffent,
laissez-moi,
lâchez-moi,
j’ai soif
d’autre chose.
Je veux la mort
non admettre
ce règne des mots,
enchaînement
sans effroi,
tel que l’effroi
soit désirable;
ce n’est rien
ce moi que je suis,
sinon
lâche acceptation
de ce qui est.
Je hais
cette vie d’instrument,
je cherche une fêlure,
ma fêlure,
pour être brisé.
J’aime la pluie,
la foudre,
la boue,
une vaste étendue d’eau,
le fond de la terre,
mais pas moi.
Dans le fond de la terre,
ô ma tombe,
délivre-moi de moi,
je ne veux plus l’être.
                                    Georges Bataille

No en vull més, gemego,
no vull sofrir més
la meva presó.
Dic això
amargament:
mots que m'ofeguen,
deixeu-me,
amolleu-me,
tinc set
d'altra cosa.
Jo vull la mort
no admetre
aquest regne de paraules,
encadenament
sense basarda,
talment que la basarda
sigui desitjable;
no és res
aquest jo que sóc,
sinó
covarda acceptació
del que és.
Odio
aquesta vida d'instrument,
cerco una esquerda,
la meva esquerda,
per a ser abatut.
M'agrada la pluja,
el llamp,
el fanguer,
una vasta extensió d'aigua,
el fons de la terra,
però no m'agrado jo.
Al fons de la terra,
oh tomba meva,
allibera'm de mi,
no ho vull pas ser més.
                                        G.B.
                                        (Versió catalana: BRG)

Georges Bataille a Lascaux

MEMÒRIA CAP A LA PAU I BES MORT

MEMÒRIA CAP A LA PAU I BES MORT

Homenatge a Joan Brossa a partir del primer vers del seu primer sonet

Disposta a punt de cel, la nit acut
al llit de lletra feta carn d'hurí.
Comença la tendresa estesa: mut
el dogma, de nadal el lent dormir.

Sabem morir molt junts, amb el cucut.
Després, però, de sobte, fem camí.
El vol és somni. I bosqueret sorrut
s'enxarxa al bell deliri de la fi

del cos dormit, perdut, que, quan somia,
és per no ser; somia per ser més
la boca al bes, la nit a l'agonia.

La llum és negra com l'oblit del pres.
La vida, de la mort, n'ha après: moria
en lluna nova, fosca, i foc al bes.

                                                     Bartomeu Ribes
                                                     Recomençaments
                                                     Edicions Can Sifre, Ciutat de Mallorca. 2008

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998)
Fotografia: Colita

dilluns, 29 de desembre de 2014

Ryszard Kapuscinski (1)

La hoja
separada de la rama
titita tiembla
sólo cuando toca el suelo
se calma

                                            Ryszard Kapuscinski
                                                                  traductor: Abel A. Murcia Soriano



La fulla
separada de la branca
s'escarruix tremola
sols quan toca en terra
es calma

                                              Ryszard Kapuscinski 
                                        




L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (21)

Des flammes nous entourèrent
sous nos pas l’abîme s’ouvrit
un silence de lait de gel d’ossements
nous enveloppait d’un halo
tu es la transfigurée
mon sort t’a cassé les dents
ton cœur est un hoquet
tes ongles ont trouvé le vide
tu parles comme le rire
les vents dressent tes cheveux
l’angoisse serrant le cœur
précipite ta moquerie
tes mains derrière ma tête
ne saisissent que la mort
tes baisers riant ne s’ouvrent
qu’à ma pauvreté d’enfer
sous le baldaquin sordide
où pendent les chauves-souris
ta merveilleuse nudité
n’est qu’un mensonge sans larmes
mon cri t’appelle dans le désert
où tu ne veux pas venir
mon cri t’appelle dans le désert
où tes rêves s’accompliront
ta bouche scellée à ma bouche
et ta langue dans mes dents
l’immense mort t’accueillera
l’immense tombera
alors j’aurai fait le vide
dans ta tête abandonnée
ton absence sera nue
comme une jambe sans bras
en attendant le désastre
où la lumière s’éteindra
je serai doux dans ton cœur
comme le froid de la mort
                                           Georges Bataille
Ens rodejaven flames
sota els nostres passos l'abisme s'obria
un silenci de llet de gelada d'ossos
ens embolcallava d'un halo

tu ets la transfigurada
la meva sort t'ha trencat les dents
el teu cor és un singlot
les teves ungles han trobat el buit

tu parles com el riure
els vents aixequen els teus cabells
l'angoixa estrenyent el cor
precipita la teva burla

les teves mans rere el meu cap
no agafen més que la mort
les teves besades rient no s'obren
més que a la meva pobresa d'infern

sota el sòrdid baldaquí
on pengen les rata-pinyades
la teva meravellosa nuesa
no és altre que una mentida sense llàgrimes

el meu crit t'anomena al desert
on tu no vols pas venir-hi
el meu crit t'anomena al desert
on els teus somnis s'acompliran

la teva boca segellada a la meva boca
i la teva llengua a les meves dents
la mort immensa t'acollirà
la immensa caurà

llavors jo hauré fet el buit
dins del teu cap abandonat
la teva absència serà nua
com una cama sense braç

esperant el desastre 
on la llum s'apagarà
seré dolç per al teu cor
com el fred de la mort
                                     G.B.
                                     (Versió catalana: BRG)

diumenge, 28 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (20)

Noire mort tu es mon pain
je te mange dans le cœur
l’épouvante est ma douceur
la folie est dans ma main.
                                           Georges Bataille

Negra mort tu ets el meu pa
et menjo pel cor
l'espant és el meu dolor
la bogeria és dins la meva mà.
                                                  G.B.
                                                  (Versió catalana: BRG)


Linda Darnell a "Buffalo Bill" (1944), dirigida per William A. Wellman

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (19)

Aimer c’est agoniser
aimer c’est aimer mourir
les singes puent en mourant
assez je me voudrais mort
je suis trop mou pour cela
assez je suis fatigué
assez je t’aime comme un fêlé
je ris de moi l’âne d’encre
brayant aux astres du ciel
nue tu éclatais de rire
géante sous le baldaquin
je rampe afin de n’être plus
je désire mourir de toi
je voudrais m’anéantir
dans tes caprices malades
                                           Georges Bataille

(Versió núm. 1)
Estimar és agonia
voler morir estimant
morint puden les mones

bastant mort jo em voldria
sóc massa tou però
estic massa cansat

d'estimar-te tan boig
ase sollat de tinta
me'n ric de mi mateix
portabandera d'astres

tu esclates nua i rius
geganta al baldaquí
per no ser menys jo trepo

de tu me'n vull morir
no-res voldria fer-me'n
als teus malalts capricis

(Versió núm. 2)
Estimar és agonitzar
estimar és estimar-se morir
les mones puden en morir-se

bastant mort jo em voldria
sóc massa tou per a això
estic bastant cansat

bastant t'estimo com un que està tocat
me'n ric de mi l'ase de tinta
portabandera d'astres del cel

nua tu rebentaves de riure
gegantina sota el baldaquí
m'arrossego per tal de no ser

desitjo morir de tu
voldria anihilar-me
en els teus capricis malalts
                                               G.B.
                                               (Versions catalanes: BRG)

Theodore Miller: Lee Miller (stereo nude) 1928
Fotografia de Theodore Miller: Lee Miller (estèreo nua) 1928

dissabte, 27 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (18)

le néant n’est que moi-même
l’univers n’est que ma tombe
le soleil n’est que la mort
mes yeux sont l’aveugle foudre
mon cœur est le ciel
où l’orage éclate
en moi-même
au fond d’un abîme
l’immense univers est la mort
                                                  Georges Bataille

el no-res no és altre que jo mateix
l'univers no és altre que la meva tomba
el sol no és altre que  la mort

els meus ulls són el llamp cec
el meu cor és el cel
on esclata la tempesta

en mi mateix
a la fondària d'un abisme
l'immens univers és la mort
                                             G.B.
                                             (Versió catalana: BRG)


Buchenwald, Alemània. Guàrdia de la presó colpejat. Abril, 1945. Fotografia: Lee Miller

divendres, 26 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (17)

Je te trouve dans l’étoile
je te trouve dans la mort
tu es le gel de ma bouche
tu as l’odeur d’une morte
tes seins s’ouvrent comme la bière
et me rient de l’au-delà
tes deux longues cuisses délirent
ton ventre est nu comme un râle
tu es belle comme la peur
tu es folle comme une morte
                                                Georges Bataille

Et trobo a l'estrella
et trobo a la mort
ets la gelada de la meva boca

els teus pits es baden com la cervesa
i em riuen des del més enllà
les teves dues llargues cuixes deliren
el teu ventre és nu com un rascló

ets bella com la por
ets boja com una morta
                                          G.B.
                                          (Versió catalana: BRG)
Untitled | via Tumblr
Untitled
Marilyn Monroe
Likes | Tumblr

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (16)

l’excès de ténèbres
est l’éclat de l’étoile
le froid de la tombe est un dé
la mort joua le dé
et le fond des cieux jubile
de la nuit qui tombe en moi
                                              Georges Bataille

l'excés de tenebres
és l'esplendor de l'estrella
el fred de la tomba és un dau

la mort va jugar el dau
i es jubila el fons dels cels
de la nit que em cau a dalt
                                              G.B.
                                              (Versió catalana: BRG)

Al·lota eivissenca sonant el tambor.
Fotografia: Raoul Hausmann, 1934

dijous, 25 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (15)

Le temps m’oppresse je tombe
et je glisse sur les genoux
mes mains tâtent la nuit
adieu ruisseaux de lumière
il ne me reste que l’ombre
la lie le sang
j’attends le coup de cloche
où jetant un cri
j’entrerai dans l’ombre
                                      Georges Bataille

El temps m'oprimeix caic
i llenego de genolls
les meves mans palpen la nit

adéu rierols de llum
sols em resta l'ombra
el solatge la sang

espero el toc de campana
on amollant un crit
entraré en l'ombra
                                  G.B.
                                  (Versió catalana: BRG)

Linda Susan Boreman/Linda Lovelace (Nova York, 1949 - Los Ángeles, 2002)

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (14)

Ma folie et ma peur
Ont de grands yeux morts
La fixité de la fièvre.
Ce qui regarde dans ces yeux
Est le néant de l’univers
Mes yeux sont d’aveugles ciels
Dans mon impénétrable nuit
Est l’impossible criant
Tout s’effondre.
                          Georges Bataille
La meva follia i la meva por
Tenen els ullel·los morts
La fixesa de  la febre.

El que miro amb aquests ulls
És el no-res de l'univers
Els meus ulls són cels cecs

En la meva nit impenetrable
Hi és l'impossible cridant
Tot s'enfonsa.
                          G.B.
                          (Versió catalana: BRG)


dimecres, 24 de desembre de 2014

L'Arcangèlica i altres poemes, de Georges Bataille (13)

La nuit est ma nudité
les étoiles sont mes dents
je me jette chez les morts
habillé de blanc soleil.
La mort habite mon coeur
comme une petite veuve
elle sanglote elle est lâche
j’ai peur je pourrai vomir
la veuve rit jusqu’au ciel
et déchire les oiseaux.
J’imagine
dans la profondeur infinie
l’étendue déserte
différente du ciel que je vois
ne contenant plus ces points de lumière qui vacillent
mais des torrents de flammes
plus grands que le ciel
plus aveuglants que l’aube
abstraction informe
zébrée de cassures
amoncellement
d’inanités d’oublis
d’un côté le sujet je
et de l’autre l’objet
l’univers
charpie de notions mortes
où je jette en pleurant les détritus
les impuissances
les hoquets
les discordants cris de coq des idées
ô néant fabriqué
dans l’usine de la vanité infinie
comme une caisse de dents fausses
je penche sur la caisse
je ai
mon envie de vomir en vie
ô ma faillite
extase qui me dort
quand je crie
toi que est qui seras
quand je ne serai plus
X sourd
maillet géant
brisant ma tête de nuit.
                                       Georges Bataille

La nit és la meva nuesa
les estrelles són les meves dents
em llenço a ca'ls morts
vestit de solell blanc.

La mort habita el meu cor
com una viudeta
sanglota és covarda
tinc por podria vomitar
la viuda se'n riu fins al cel
i puny els ocells.

Imagino
en la profunditat infinita
l'extensió deserta
diferent del cel que jo veig
que ja no conté aquests punts de llum que vacil·len
però sí torrents de flames
més grans que el cel
més encegadors que l'alba
abstracció informe
zebrada de fractures
amuntegament
d'inanitats d'oblits
d'una banda el subjecte jo
i de l'altra l'objecte
l'univers
desfila de nocions mortes
on hi llenço plorant els detritus
les impotències
els singlots
els discordants crits de gall de les idees
oh no-res fabricat
a l'obrador de la vanitat infinitat
com una caixa de dents falses
m'interesso per la caixa
la tinc
les meves ganes de vomitar en vida
oh fallida meva
èxtasi que m'adorm
quan crido
tu ets qui seràs
quan jo ja no sigui
X sorda
maça gegant
rompent-me el cap a la nit.
                                               G.B.
                                               (Versió catalana: BRG)

Adoració de l'Infant, de Fra Filippo Lippi
Georges Bataille a "Une partie de campagne" (1936), de Jean Renoir.
Audrey Hepburn en una pausa de rodatge de "Història d'una monja" (1959), de Fred Zinnemann. Fotografia: Stanford H. Roth.