dijous, 5 d’abril de 2018

Versions (6)

OÙ ES-TU?



Où es-tu :
qui?
Sous la lampe, entourée de noir, je te dispose : En deux dimensions Du noir tombe
Sous les ongles, comme une poussière : Image sans épaisseur voix sans épaisseur
La terre
qui
i te frotte
Le monde
dont plus rien ne te sépare
Sous la lampe, dans la nuit, entouré de noir, contre la porte.

                                     Jacques Roubaud

ON ETS?

On ets:
qui?
Sota la llàntia, rodejada de negre, t'hi pos: en dues dimensions el negre cau
Sota les ungles, com una polsina: Imatge sense gruix veu sense gruix
La terra
que
t'estova
El món
del qual ja res te'n separa
Sota la llàntia, a la nit, rodejat de negre, contra la porta.

J.R.
Versió catalana: BRG

The Rainbow
Georges Inness (L'arc de Sant Martí, 1878)

Versions (5)

POINT VACILLANT


Te retournant sans masse aucune sans diiïkulté aucune lente vers le point vacillant du doute de tout.
Je ne t'ai pas sauvée de la nuit difficile.
Tu ne dors pas séparée de moi étroite et séparée de moi.
Tu es entièrement indemne spirituellement et entièrement.
Indemne mais par poignées.
Et la grâce difficile des nuages te pénètre par le golfe de toits entre les deux fenêtres.
Et c'est moi maintenant qui me tourne.
Dans la nuit borgne sous la masse cyclope d'une lune vacillante.
Vers le point familier du doute de tout.

                                              Jacques Roubaud

PUNT VACIL·LANT

Fent-te girar sense cap massa sense cap dificultat lenta cap al punt vacil·lant de l'absolut dubte.
No vaig salvar-te de la nit difícil.
No dorms separada de mi estricta i separada de mi.
Ets completament indemne espiritualment i completament.
Indemne però a mans plenes.
I la difícil gràcia dels núvols et penetra pel golf del sostre entre les dues finestres.
I ara sóc jo qui em giro.
Dins la nit bòrnia sota la massa ciclòpia d'una lluna vacil·lant.
Cap al punt familiar de l'absolut dubte.

J.R.
Versió catalana: BRG
Fotografia: BRG

dimarts, 6 de març de 2018

Subratllats (102)

I cannot choose to be or not to be.

                         Ray Bradbury

No puc triar ser o no ser.

Fotografia: BRG

dilluns, 5 de març de 2018

Haikú (18)

LLINDA

Que em doni forma
la veu! Jo sóc l'esclava
de la paraula.

                     Carles Torner
                     [Viure després]

Fotografia: BRG

diumenge, 4 de març de 2018

Subratllats (101)

   Dibuixar és mirar, examinar l'estructura de les aparences. Un dibuix d'un arbre no mostra un arbre, sinó un arbre mirat. Mentre que la visió d'un arbre es registra quasi instantàniament, l'examen de la visió d'un arbre (un arbre mirat) no solament dura minuts o hores en comptes d'una fracció de segon, sinó que  també implica molta experiència prèvia de mirar, prové d'aquesta experiència, i s'hi refereix. En l'instant de la visió d'un arbre s'estableix una experiència vital. És per això que l'acte de dibuixar rebutja el procés de desaparició i proposa la simultaneïtat d'una multitud de moments.

                                                                         John Berger 
                                                                         Sobre el dibuix 
                                                                         (Viena Edicions, Barcelona, 2016)
                                                                         Traducció de Marta Pera Cucurell

Fotografia: BRG

divendres, 2 de març de 2018

Haikú (17)

The madman
emerges from the movies:
the street at lunchtime.

             Allen Ginsberg

L'orat
prové de les pel·lícules:
el carrer a l'hora del berenar.

              A.G.
(Versió catalana : BRG)

Andy Warhol (Elvis triple, 1964)

Versions

WALL WRITING

Nothing less than nothing.

In the night that comes
from nothing,
for no one in the night
that does not come.

And what stands at the edge of whiteness,
invisible
in the eye of the one who speaks.

Or a word.

Come from nowhere
in the night
of the one does not come.

Or the whiteness of a word,
scratched
into the wall.

                        Paul Auster

ESCRITA PARET

Menys no-res que no-res.

A la nit que ve
del no-res,
per a ningú a la nit
que no ve.

I el que s'aguanta al fil de la blancor,
invisible
a l'ull d'aquell que parla.

O una paraula.

Venir d'enlloc
a la nit
d'aquell que no ve.

O la blancor d'una paraula,
arrapada
a la paret.

P.A.
(Versió catgalana: BRG)




Fotografies: BRG